Agafin-se ben fort!

Avui s'acaba un any de transició. Lloats siguin els déus! Demà en comença un altre que podríem considerar d'implosió. Ací i allà. I més enllà també. El 2015 determinarà si la Unió Europea és capaç de trobar la fórmula definitiva d'un creixement raonable. No és fàcil. Amb distintes mesures i pesos, els sistemes de prestacions i subsidis europeus han definit un estat del benestar poc o molt benestant per a tothom. Amb problemes, perquè els homes no són àngels i, com més al sud, més dimonis. Els dirigents que els electors decidirem han de ser capaços de trobar l'equilibri entre ingressos públics i despeses socials. I tot això, competint amb unes potències emergents sovint sense escrúpols de propietat intel·lectual i amb unes condicions laborals de raval. I enmig de la demagògia i el populisme creixents, que escurcen braços i allarguen mànegues. El 2015 serà també any electoral espanyol. Doble. O triple. Els resultats al Congrés poden definir una fragmentació carregada de precarietats i un govern inestable. Patiran, aquells senyors. Almenys, però, el PP haurà d'abandonar a la força la prepotència i la cara de hiena de Cristóbal Montoro. Detall i categoria. A Catalunya, encara sota l'ombra de Nosferatu, haurà arribat el moment de sentenciar si la cosa va de broma o de debò. L'independentisme coherent haurà de ser prou generós per superar sigles i punyetes, i encarrilar els fets cap a horitzons de grandesa. Senyors i senyores, agafin-se ben fort! I cordin-se també, que vénen revolts!