Opinió

Keep calm

Verds

El que afebleix l'independentisme són els autoenganys

L'estan­ca­ment ha por­tat una onada de sen­ti­men­ta­lisme cínic que mira de san­ti­fi­car el pre­si­dent Mas, de con­ver­tir-lo en una figura impres­cin­di­ble, into­ca­ble. Fa pena que el mateix cata­la­nisme que va encim­be­llar Pujol de la manera més acrítica, per després dei­xar-lo pen­jat amb tanta covar­dia, ara es deixi fer la mateixa ope­ració amb Mas. El que ens fa vul­ne­ra­bles no és anar amb llis­tes jun­tes o sepa­ra­des, ni tam­poc aquest James Dean de la cueta de Pode­mos que només és una amenaça per als que encara pen­sen en clau auto­no­mista. El que afe­bleix l'inde­pen­den­tisme són els auto­en­ganys que li fan per­dre el caràcter cívic i dinàmic i li donen un aire sen­ti­men­tal i melindrós. No és cert que haguem arri­bat més lluny que mai. Som al mateix punt que al 1640, que al 1705, que al 1868, que al 1918 o que al 1934. Mas comet el mateix error que els seus ante­ces­sors inten­tant fer la truita sense tren­car els ous i pac­tant amb uns sec­tors que li cla­va­ran la punya­lada en el moment que surti del pla de la simu­lació. Mas va con­vo­car les elec­ci­ons de 2012 amb l'objec­tiu d'“exer­cir el Dret a l'Auto­de­ter­mi­nació”. ERC, la CUP i l'ANC van assu­mir una pre­gunta que no era la seva. Els repu­bli­cans van accep­tar uns pres­su­pos­tos que no eren els seus i el 9-N Jun­que­ras es va que­dar sol dema­nant deso­beir l'Estat. El pre­si­dent encara creu que la seva via és la bona. Molt bé, però els lide­rat­ges han de ser natu­rals. Per això es dema­nen elec­ci­ons. No s'entén, per exem­ple, que ERC esti­gui més dis­po­sada que el mateix Mas a assu­mir que el pre­si­dent faci la seva llista de país amb l'ANC. Si CiU només es veu amb cor de remar a favor de la inde­pendència amb la con­dició de con­tro­lar el procés, vol dir que encara estem verds. Si jo fos Jun­que­ras em con­cen­tra­ria a donar més con­tin­gut al debat sobre la inde­pendència. Si Mas no con­voca elec­ci­ons, que vin­guin dos anys més de pur­ga­tori, dos anys més d'alli­be­rar-nos de pre­ju­di­cis i fan­tas­mes, men­tre ens bui­den les but­xa­ques i l'auto­go­vern. Les coses ja cau­ran pel seu propi pes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia