Qui dia passa

La casu­a­li­tat ha vol­gut que m'hagi tocat escriure aquesta columna al dia del meu ani­ver­sari, cosa que vol dir que he d'anar amb compte perquè durant els ani­ver­sa­ris, tinc una tendència a tor­nar-me hor­ri­ble­ment trans­cen­den­tal. Dit això, ara que en tinc 50 i tants, el món i fins i tot la pròpia vida han començat a per­dre la importància apa­rent­ment tre­menda que tenien quan jo tenia, posem per cas, 30 anys (quan mirava tot el que m'envol­tava amb una mena d'espe­rança des­es­pe­rada). Al con­trari, a aques­tes alçades, ara en tinc prou cele­brant el sol fet de ser viu a l'edat que tinc (segu­ra­ment perquè he cone­gut massa gent que no ho han acon­se­guit pas). Pel que fa al món, en comp­tes de ser el lloc enllu­er­na­dor i cali­doscòpic que sem­blava quan era més jove, amb cada any que passa pareix més aviat una mos­tra contínua de déjà vu. Per exem­ple: els afri­cans que arri­ben vius a la costa nord-afri­cana no dei­xen de topar amb una tanca vigi­lada; la religió no deixa de ser uti­lit­zada com una excusa per abu­sar i assas­si­nar; els vai­xells no dei­xen d'enfon­sar-se, i els avi­ons, de caure del cel; Corea del Nord no deixa de ser regit pel mateix règim enfo­llit que ja el regia fa més de mig segle; a Bar­ce­lona, una legió d'atu­rats no deixa d'empènyer car­ros de super­mer­cat al llarg de car­rers plens de boti­gues falli­des; i no deixo de viure en un país del qual la major part de la població mun­dial no sap res de res. De fet, si hi ha hagut alguna nove­tat el 2014, ha estat una del tot per­so­nal: la de mig tras­lla­dar-me a Banyo­les, un lloc que em pro­por­ci­ona un plaer indes­crip­ti­ble, tant, que sos­pito que m'està temp­tant de tor­nar-me hor­ri­ble­ment trans­cen­den­tal –sent com és el dia del meu ani­ver­sari– i per tant no el des­criuré pas, encara no. Això sí, des de la capi­tal del Pla de l'Estany, desitjo a tots els que heu sobre­vis­cut, un cop més, les fes­tes nada­len­ques, que l'any 2015 sigui lliure de qual­se­vol tipus de déjà vu i que us i ens aporti alguna cosa nova. Nova de debò.