A pagar-ho, Poca-ropa

La crisi del Barça ha esclatat als nassos al director tècnic. Andoni Zubizarreta ha estat destituït de manera fulminant després d'haver atribuït la responsabilitat de la sanció de la FIFA al president del club. Una afirmació irrebatible, perquè el darrer responsable sempre és aquell qui té la màxima responsabilitat, i al Barça es diu Josep Maria Bartomeu. Agradi o no agradi, que no li agrada, al president anguila. La deriva actual del club és el resultat d'una suma de misèries i esterilitats. Sandro Rosell va guanyar les eleccions gràcies a la conjura dels moniatos. Tots els poders fàctics de la ciutat es van conjurar per no permetre la continuïtat de l'equip de Joan Laporta. Fins i tot el mateix Laporta. Els tres cercles, els grups de premsa, els partits polítics de l'espai central i el sursum corda es van aliar perquè un personatge conspirador, sinistre i mediocre substituís la directiva que va convertir el Barça en el millor club del món. Ho van aconseguir i encara ningú ha demanat perdó. Rosell va arribar al Camp Nou amb l'única obsessió de cremar la terra. Al davant de cada secció del club encara hi ha sal. Perquè ningú hi pugui plantar res en tres generacions. Quin és el balanç del president que va sortir disparat com un coet bufat? La negror. Bartomeu, sense legitimitat democràtica, perquè les del Barça són eleccions presidencials i a ell no el va votar ningú, s'ha encabotat en la continuïtat. Encara ho cremarà tot més. Si se'n va ara, potser salvarem un moble. O dos.