“Et mataré”

Dissabte passat, tres joves (dos majors d'edat i un menor) van saltar les barreres de l'estació de Sants per no pagar el bitllet. Un vigilant de seguretat privada i dos mossos de paisà els van perseguir fins que van arribar a l'andana. Allà, els joves van reaccionar de manera violenta i van començar a barallar-se amb policies i vigilant. Un d'ells va empènyer el vigilant de seguretat privada, que va quedar estès a terra amb les cames penjant a les vies, on hi havia un tren aturat a punt de reprendre la marxa. El jove li va dir: “Et mataré, vigilant de merda”, i també: “Mor, nan cabró, mor.” Els mossos van aconseguir detenir-los tots tres però just ahir el jutge de guàrdia els va deixar en llibertat. Amb càrrecs, sí, però en llibertat. En aquest punt cal recordar que al jove que va empènyer el vigilant li imputen, entre altres, el delicte d'homicidi en grau de temptativa. Però està en llibertat.

Els últims mesos i setmanes tots plegats ens hem escandalitzat, i amb raó, per llibertats condicionals de vips diversos. Però hi ha una part menys glamurosa de les decisions judicials que tampoc s'acaba d'entendre. I no cal responsabilitzar en exclusiva el jutge de guàrdia sobre aquesta decisió: possiblement està aplicant uns criteris legals sobre quan i com cal empresonar una persona. Però és lògic preguntar-se què més ha de passar per justificar posar en presó preventiva una persona que ha intentat matar-ne una altra empenyent-la a la via. Progre disclaimer: abans de pensar que aquesta és una opinió de dretes, para't a pensar què estaries pensant si els papers s'haguessin invertit. La presó té una finalitat rehabilitadora, és cert, però també pretén evitar la repetició del delicte. L'home està lliure i el vigilant ha tornat a la feina. Qui pot assegurar que no ho tornarà a fer?