LA GALERIA
Tancar i obrir
Tot i que darrerament s'han tancat o estan a punt de tancar establiments “de tota la vida” a Girona, no es pot dir que el comerç gironí vagi malament. Per una banda, l'aplicació de la llei d'arrendaments urbans que liberalitza el sector després d'un període de vint anys per a l'adaptació dels lloguers, no sembla que hagi afectat com ho ha fet a Barcelona, on l'ajuntament ha hagut d'intervenir perquè no desapareguin antics i emblemàtics locals tradicionals, com ara el Betlem, el Quílez o la pastisseria Farga, tot i que la majoria canviarà inevitablement de mans fruit de les lleis del mercat, l'oferta i la demanda i els suculents ofertes que fan als propietaris les grans cadenes internacionals. A Girona, des de fa temps regeix una normativa que preserva no pas la propietat però sí els elements externs d'interès artístic i/o arquitectònic, raó per la qual podem veure coses estranyes com ara retolacions modernistes que no es corresponen amb el producte que s'ofereix al seu interior. En els darrers dies s'han anunciat els tancaments de locals gairebé històrics, com poden ser el König de la Gran Via, el Rhin Bar de la plaça Sibil·la de Fortià, Discos Coll de l'Argenteria o la Llibreria Jordà de les Voltes d'en Rosés, però tot i que sap greu que tanquin determinats establiments que poden transportar al passat i a la nostàlgia, cal acceptar que els nous temps afecten velles concepcions de negoci. Certament, es tanquen alguns establiments, ja sigui perquè es traspassen, es traslladen o perquè no hi ha qui se'n vulgui fer càrrec, però també és cert que n'hi ha d'altres que s'obren, ocupen els espais buits i cerquen la viabilitat econòmica enmig de tanta oferta comercial. Han arribat moltes franquícies a la ciutat, particularment del món de la moda, i tot i que en general no són massa ben vistes pel comerç que s'autodenomina “de casa”, és indubtable que han aportat una nova visió i unes altres maneres d'entendre les regles del joc de la competència. El comerç gironí, que fa uns anys s'oposava a l'entrada de l'Hipercor a la ciutat o blasmava per l'arribada de superfícies com ara Decatlhon, Media Markt i Bauhaus, s'ha vist amb la necessitat d'adaptar-se a les noves circumstàncies i la realitat de nous formats de gestió més dinàmics i canviants. Ara lamentem el tancament d'alguns negocis que ja formaven part del paisatge urbà de la ciutat, però assistim esperançats a l'obertura de nous establiments, noves botigues, nous comerços que generen, en el seu conjunt, bones dosis d'optimisme.