Unes llistes per a un any nou
També és una tradició de cada principi d'any que molta gent faci pública una llista de desitjos que voldria que es complissin. Quan aquest algú és un governant, la llista en general acostuma a ser força curta. Solen ser una o dues informacions que no és que els governants diguin que desitgen que arribin, sinó que asseguren que es compliran. La d'aquest any de Rajoy ha estat que, com que l'economia anirà bé, es crearan molts de llocs de treball. Ja fa mesos que l'àngel de La Moncloa ens anava anunciant aquesta bona nova, però Rajoy ha aprofitat el Nadal i el canvi d'any per collar-lo un xic més i fer-nos arribar el seu missatge encara amb més força. L'ha acabat sentint tothom. I ara sonen trompetes de glòria entre els aturats de llarga durada i els que no arriben a final de mes. Els que no tinguin prou fe per creure-hi són els que votaran Podemos. Just al contrari ha passat amb la bona nova que l'àngel de la Casa dels Canonges ens anava anunciant també feia mesos. Malgrat els herodes de sempre, vam arribar al betlem dificilíssim del 9-N amb un èxit raonable. Després, tot i els esforços del president Mas, sembla que el bon àngel dels catalans del sí-sí ha rebut uns quants perdigons a l'ala. N'hi ha que en fan culpable el mateix president perquè diuen que va carregar massa impetuosament l'escopeta. Hauria anat bé que n'hagués parlat abans amb els que també hi havien de posar pólvora. D'altres, però, diuen que el problema és que Joan Manuel Tresserras i Oriol Junqueras han disparat l'escopeta. I uns i altres desitgen que l'àngel dels catalans del sí-sí remunti el vol, anunciï la bona nova amb més força i tapi tots els forats que s'hagin pogut obrir en les il·lusions de molts o en el resultat de les urnes. Ja ho anirem veient. Jo una vegada vaig entrevistar per a Presència Tresserras quan era conseller de Cultura. No és que aquella entrevista hagi resistit gaire bé el pas del temps, però sí que els vull explicar que, quan vaig preguntar-li sobre el futur de la nostra llengua, va dir que ell era dels que pensaven que ens en sortiríem. I no es va estar d'afegir que el cas de Catalunya i del català era un cas ben singular, una excepció més que no pas una norma. I encara hi va afegir que una part de la nostra singularitat consistia a tenir gent que es passa el dia fent mals averanys. Hosanna, doncs! Potser sí que l'estratègia del president Mas no ha estat desencertada i potser sí que la dels caçadors Junqueras i Tresserras té un xic més d'embalum. Qui és que no ho vol a hores d'ara?
