‘Somnàmbuls'

Quan el pre­si­dent francès Ray­mond Poin­caré va rebre, el 28 de juny del 1914, un tele­grama que li anun­ci­ava l'assas­si­nat de l'arxi­duc Fran­cesc Fer­ran i de la seva dona, Sofia Cho­tek, a Sara­jevo, el van enxam­par a l'hipòdrom, i l'home es va espe­rar que s'acabés l'última cursa. És clar que l'empe­ra­dor Gui­llem era de viatge de plaer al seu iot i el príncep Alfons Clary-Aldrin­gen caçava als bos­cos de Bohèmia. Les elits no comp­ta­ven que Gav­rilo Prin­cip dis­parés aquell dia i a aque­lla hora els trets mor­tals que van supo­sar la ter­cera guerra dels Bal­cans i la pri­mera guerra euro­pea. Eren altres temps. L'Europa de començament del segle XX, la dels grans impe­ris, estava domi­nada per grans dosis de mili­ta­risme. Els diri­gents, empe­ra­dors i reis ana­ven als actes ofi­ci­als ves­tits de mili­tar, tot eren revis­tes, des­fi­la­des i les des­pe­ses mili­tars supo­sa­ven una bona picos­sada. Al cos­tat d'això, la vella diplomàcia era opaca i fun­ci­o­nava amb pro­me­ses i acords bila­te­rals secrets.

Chris­top­her Clark ha escrit un dels bons lli­bres de l'any que dei­xem enrere: Somnàmbuls, en què explica com Europa va anar a la guerra el 1914. Somnàmbuls els pro­ta­go­nis­tes del lli­bre, far­cit de docu­ments i detalls que poden sem­blar tri­vi­als, com ara que el cap de l'estat major austríac Hótzen­dorf estava més pen­dent d'un amor, entre els anys 1907 i 1914, que no pas de la infor­mació política i mili­tar que s'acu­mu­lava al seu des­patx.

La pri­mera guerra encara no té una causa clara; segons Clark, els seus actors eren somnàmbuls, vigi­lants però cecs “incons­ci­ents davant la rea­li­tat de l'hor­ror que eren a punt de dur al món”. No aca­ba­ven d'enten­dre el que hi havia en joc. Amb la guerra pas­sada, cada estat va expli­car la història com va voler, cadascú es va jus­ti­fi­car, i es va espol­sar la res­pon­sa­bi­li­tat. I tot ple­gat sem­blava inver­sem­blant. És el mateix que segueix pas­sant al segle XXI, en què les incer­te­ses i els vertígens tenen ara suports digi­tals i nova tec­no­lo­gia, però la barbàrie dels trets té el mateix regust somnàmbul.