Ara es ven, però no es cobra
L'empresari productor de mercaderies o serveis es pot trobar en tres situacions a l'hora de vendre: que es ven i es cobra, que es ven però no es cobra, i que no es ven. Són tres situacions genèriques que poden definir una situació, però que exigeixen matisos. El problema bàsic de tot productor és que hi hagi una demanda del que ofereix. Si no n'hi ha, ja pot plegar. No es pot anar a vendre neveres als pingüins o taronges als valencians o sucre a Cuba. L'aparició de la fotografia digital ha reduït radicalment l'oferta de botigues com Fotoprix, que ha presentat concurs de creditors. Normalment la situació no és tan senzilla. La Volkswagen alemanya ven a l'Estat espanyol el cotxe Skoda que ella mateixa fabrica a la República Txeca i que fa competència a la Seat. Però no puc creure que un treballador de la Seat a Martorell gosi comprar-ne un, ja que seria llançar-se pedres a la pròpia teulada. Per les mateixes raons, la Generalitat només compra cotxes Seat, Volkswagen, Audi o Nissan, que pertanyen a grups, que tenen fortes inversions a Catalunya. Un cotxe com l'Skoda pot trobar una demanda a casa nostra, ja que cobreix un segment que, sigui per preu o per rendiment, no està ben cobert per la Seat. De fet, hi ha força taxis barcelonins que tenen el model txec.
Quan una crisi està en el punt més alt, la demanda desapareix o es redueix substancialment. És el que passa actualment amb el turisme rus, que ha vist com el ruble es devaluava i ha reduït proporcionalment la seva capacitat de compra. Les desigualtats econòmiques, però, fan que la població més enriquida es pugui permetre el luxe d'una estada a la costa catalana. A casa nostra ha passat el mateix durant els forts anys de la crisi a nivell general. La demanda de les classes menys afavorides es manté a zero. I en els anys més dolents, qui no ha vist un Ferrari per les carreteres o no ha sentit a parlar d'una festa privada caríssima? Són pecats socials de difícil perdó.
Finalment, tenim la situació en què ara es troben molts empresaris: hi ha una demanda, es venen productes i serveis, però hi ha dificultats a cobrar. O dit d'una altra manera, hi ha empreses i sectors que tenen demanda i cobren, però una majoria han de donar facilitats de crèdit.
En un restaurant del Baix Camp em deien que no notaven la crisi en plena temporada de calçots. Els concessionaris de cotxes venen a terminis, però amb una taxa de morositat alta. Aquesta situació acostuma a estar relacionada amb un restricció creditícia, que encara es manté, com he explicat en articles anteriors.
Si estem en una etapa en la qual es ven, però hi ha dificultats per cobrar, podem passar-ne a una altra en què es cobri el producte venut amb una taxa de morositat normal, o podem retrocedir a la situació anterior. És un problema de confiança en el futur per part del consumidor, de facilitats creditícies i de països veïns que estimulin les exportacions catalanes.
