L'humor assassinat

Vull dedicar la meva columna diumengera, amb el suport moral dels amics Pius Pujades i Pep Collelldemont, els tres del grup de fundadors del diari –1977 a 2015, 39 anys—, a més que protestar, clamar contra la criminal violència emparada en la religió, que ens ha envaït de manera subtil fins fa uns anys i amb cruent i perillós augment ara. El criminal atemptat en el món del periodisme tindrà especial ressò mundial. El clam i rebuig contra els crims justificats amb la interpretació de la lectura del seu llibre sagrat, l'Alcorà, és total. La seva lectura i estudi han tingut tantes interpretacions com lectors erudits, no pas fanàtics. En tot l'Alcorà, no hi ha ni un sol paràgraf que inciti a la violència i el crim.

El fanatisme no ha estat mai doctrina, ni en aquesta, ni en cap religió. En qualsevol cas, ha estat explotat sempre per a fins no confessables o obertament criminals. La immensa massa d'addictes que llegeixen l'Alcorà com a ritus, en general, sols el llegeixen i després escolten i segueixen cegament les interpretacions dels imams, sacerdots i especialistes. Hi ha un rerefons de nivells baixos de cultura, sens dubte.

Dir obertament que els no creients de les doctrines islamistes no són dignes de viure, cosa que se sent sovint en detenir algun sospitós o autor d'atemptat, causa pena, tristor, llàstima i, en definitiva, una certa intranquil·litat, parenta propera de la por, en no saber on poden arribar la ignorància i la inconsciència de cervells maquiavèl·licament dirigits pels autèntics autors de la malèvola interpretació. Tot plegat no té límit visible.

Va quedar clar que la vida dels autors de l'atemptat no formava part del programa de víctimes. Sembla, doncs, l'obra de professionals, entrenats per a fets semblants. Va ser executat seguint un planejament i les víctimes, periodistes humoristes, eren l'objectiu principal. Els altres no van ser assassinats per estratègia del mateix atemptat, sinó per obtenir una xifra de víctimes prou sonada. Divendres, els autors van ser localitzats, assetjats i abatuts. És sorprenent, ja que el nombre de creients i conseqüents col·laboradors a la majoria de les ciutats europees és molt gran. La permissibilitat dels governs per a l'entrada d'immigrants té bona part de la culpa. Amb la problemàtica de l'atur, vivim rodejats de simpatitzants de qualsevol consigna que atempti contra nosaltres.

Les dotze víctimes de l'atemptat clamen al cel, però els quatre periodistes, dibuixants humoristes del setmanari satíric parisenc, tenen un significat especial. Amb ben rara excepció, en el sentit del humor no hi ha malvolença o bé odi. Ben al contrari: l'humorista fuig de l'atac personal i de la persecució. Extrema i ridiculitza les tendències i els defectes. Ressalta errors i mancances i riu sols del que fa riure. Ací, a Catalunya, on s'està esvaint l'humor i es riu ben poc, ens aniria prou bé un a cada família. Passi, passi!