Sí que hi ha acord

Tenim acord. Que el president Mas fes una carta amb tres propostes i que Esquerra acceptés la que deia que el president encapçalaria una llista “de país” i que Esquerra i la CUP també es presentarien de manera individual, ha obert el camí de les eleccions plebiscitàries i desbloqueja, per fi, la necessitat imperiosa de dir definitivament al món que volem ser independents.

Tot i les lògiques anades i vingudes de les darreres hores, la confirmació ahir de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que ajudaran a fer que la llista del president sigui tan forta com sigui possible i que els independents que incorporarà Esquerra seran estrictament de l'entorn del partit, deixa clar que s'ha trobat un punt d'acord que fa irreversible que hi hagi una convocatòria electoral aquesta primavera.

Té raó Lluís Llach quan diu que als independents no se'ls pot demanar que no tinguin ideologia, però també és veritat que el president Mas pot fer una “llista de país” llarguíssima i clarament guanyadora sense forçar ningú a canviar de principis. Al cap i a la fi es tracta de donar prioritat al president i fer servir el sentit comú perquè ERC i la CUP també puguin incorporar persones que per raons ideològiques mai no anirien en una candidatura amb CiU.

Així doncs, tenim un president que es podrà presentar a les eleccions d'una manera clarament reforçada i a qui es reconeix el paper que ha tingut en el procés, i tenim també la possibilitat que els independentistes, i sobretot els indecisos, puguin expressar-se a les urnes amb tots els matisos. I ara toca votar. No hi donem més voltes, no perdem ni un segon. Tornem a recuperar la força del 9-N: a il·lusionar els desil·lusionats, a convèncer indecisos que aquest és el seu projecte, a imaginar amb tota l'alegria el país que vindrà. Ara, ja, torna a ser l'hora. No veure que hi ha acord i que cal tirar endavant seria irresponsable.