Un món millor

Parlar del que ha passat a França aquests dies, d'aquest terrorisme que fa por de veritat, no és fàcil. És tan clara la condemna frontal d'aquests actes com complexa la quantitat de matisos necessaris per afrontar-los. I sovint s'ha d'anar molt amb compte per no caure en respostes simples que gairebé estan al mateix nivell de baixesa moral que aquests actes mateix o, a l'altra banda, en raonaments que, volent afrontar la complexitat, no sembli que gairebé els justifiquin. Per no repetir-me en el munt de coses més o menys importants que s'han dit per analitzar la situació, m'arriscaré a intentar explicar un argument que sempre que passen coses d'aquestes em volten pel cap.

Un dels primers arguments que, de manera encertada, s'ha corregut a aportar és intentar evitar la criminalització de l'islamisme. Efectivament, no és l'islamisme el que mata, sinó l'ús pervers i interessat que se'n fa per fer el mal. I per això s'han utilitzat testimonis provinents de l'islamisme mateix que ens expliquen que la religió de Mahoma no ordena matar ningú, ni els suposats infidels, contràriament al que proclamen els radicals i els terroristes. Ens diuen que l'islamisme, en essència, no és ni violent ni intolerant. Tot plegat és més complex, però és cert que es mata en nom de la religió.

En contra d'aquesta desraó, a la civilització occidental hi oposem la raó de la democràcia. La democràcia i els seus valors, efectivament, són incompatibles amb la barbàrie. Però ara ve la provocació que proposo: quin ús fem de la democràcia? O, dit d'una altra manera, i utilitzant els valors explícits de la República Francesa que són implícits en qualsevol democràcia –llibertat, igualtat, fraternitat–, ¿les nostres democràcies han construït societats lliures, igualitàries i fraternes? Aquests joves que cauen a les mans del fanatisme islamista i es converteixen en assassins segur que no tenen aquesta percepció. I ara ja sembla que estigui justificant la seva barbàrie. No, de cap manera. Ja sé que qualsevol democràcia imperfecta és millor que cap mena d'ideologia totalitària. Però també estic convençut que no hi ha millor manera de lluitar-hi en contra que construint societats veritablement lliures, més igualitàries i sincerament fraternes. Unes societats que, a més, es relacionin amb les altres sense superioritat moral.

Això, ja ho sé, no soluciona res d'entrada. No evitarà que avui o demà uns bàrbars facin barbaritats. Perquè al capdavall no dic res més que el que hem de fer és canviar el món. Quasi res! Però llavors, almenys, potser tindríem bàrbars aïllats dins un món molt millor que ara. I ara ja em podeu dir il·lús.