Quin perill!

Diuen que en Guillem es jubila. Ara pla!, quin perill que pot despendre's d'aquesta afirmació. En Guillem és en Guillem Terribas, és clar, saltenc de naixement, gironí de residència i autoproclamat ambaixador de Salt a Girona. Deu ser veritat, si ho ha dit ell mateix, però el que farà serà un simple tràmit administratiu que li permetrà no haver d'anar a la llibreria ni haver-hi de treballar. Llibreria, és clar, és la Llibreria 22, i encara que n'hi ha moltes arreu de les comarques que funcionen molt i molt bé, i algunes de les quals mítiques a la mateixa Girona, el punyetero ha aconseguit que es parlés molt i molt, i sempre bé, de la seva, de la 22. Que no és seva, sinó que forma part d'un cert patrimoni cultural gironí per com va néixer, de la mà de qui va néixer, perquè és cooperativa i per haver fet tot el que ha fet. Ha estat un centre d'activitat cultural durant 36 anys, s'hi han fet totes les presentacions i fins i tot alguna cosa més, però ha estat sempre alguna cosa més que una llibreria, encara que hagi estat bàsicament una llibreria. Però si en Guillem es jubila això vol dir que li quedaran moltes hores lliures, i això sí que pot ser un problema, perquè tindrà temps de fer totes aquelles coses que hauria volgut fer i que la dedicació a la gerència de la 22 no li permetia fer. I és clar, si ara les fa, algú en pagarà les conseqüències, perquè en Guillem el que sap fer de veritat és involucrar gent diversa que a voltes ni es coneix per organitzar qualsevol cosa que calgui organitzar o li passi pel barret. Per això el trobem en el món del cinema, com a crític entre els crítics, emmerdat amb el Truffaut, amb el seu Casero i la setmana dels Casero, amb la Fundació Tià Salellas i el memorial anual en què commemorem qui va ser un gran client i un gran i contradictori tertulià a l'hora del vermut dels dissabtes al local del carrer Hortes, i un pare pels seus acòlits. Em deixo cinquanta coses, és clar, perquè grates una mica i et trobes en Terribas i els seus amics, els de Roma, encara que ja no hi hagi en Modest. Encara aglutina la tertúlia matinal neptuna en la qual repassen la ciutat, el país, la política, la cultura i el clero entre moltes d'altres coses un grup de xafarders diversos generalment ben informats. Quin perill, si ara aquest home té encara més temps per fer coses. Jo diria que alguns ja poden començar a buscar-se excuses, perquè els perseguirà. Un perill, vaja!