Qui serà el primer?

Ahir vam conèixer les inten­ci­ons elec­to­rals del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Hi havia divisió de cri­te­ris entre els que apos­ta­ven per elec­ci­ons imme­di­a­tes i els que les volien quan toca­ven (octu­bre 2016), i els que volien que les elec­ci­ons és fes­sin aquesta tar­dor. Una de les poques coses que un pre­si­dent pot fer sense haver de donar expli­ca­ci­ons a ningú és con­vo­car elec­ci­ons quan li pla­gui. Ha de dema­nar permís per pin­tar el des­patx o per can­viar el mobi­li­ari però està en el seu dret d'avançar les elec­ci­ons o de seguir la legis­la­tura.

S'espe­cu­lava amb les seves estratègies, que podien haver estat múlti­ples, fins i tot una pos­si­ble remo­de­lació del govern i aban­do­nar la idea d'avançar elec­ci­ons; però al marge hi ha pre­o­cu­pació en els par­tits davant les elec­ci­ons muni­ci­pals del 24 de maig. Els par­tits poden patir o bene­fi­ciar-se de la situ­ació gene­rada.

En les elec­ci­ons muni­ci­pals, i sobre­tot als pobles més petits, l'elec­to­rat es decanta més per votar per­so­nes con­cre­tes que no pas sigles de par­tits; però, després de tant soroll polític, les muni­ci­pals del 2015 poden esde­ve­nir el des­fo­ga­ment del ciu­tadà a les urnes en qual­se­vol de les direc­ci­ons que es pro­mo­uen de caire inde­pen­den­tista, uni­o­nista, dels par­tits clàssics o a favor de noves opci­ons.

Sovint les elec­ci­ons muni­ci­pals han mar­cat can­vis de tendència. Lluny queda aquell 12 d'abril del 1931, en què es van dur a terme unes elec­ci­ons muni­ci­pals a tot Espa­nya. Hi havia males­tar gene­ral. Va haver-hi una alta par­ti­ci­pació i van donar la victòria a tots els que for­ma­ven part del Pacte de Sant Sebastià (repu­bli­cans, soci­a­lis­tes i naci­o­na­lis­tes). Això va dei­xar pas a un canvi de règim i és va aban­do­nar la monar­quia per pro­cla­mar la Segona República. En aque­lles elec­ci­ons va ser el pri­mer cop que les dones van poder par­ti­ci­par en igual­tat de drets que els homes. Nati­vi­tat Yarza, de Bell­prat (Anoia), fou esco­llida alcal­dessa. Uns fets que que­den lluny i que són pro­ducte de situ­a­ci­ons dife­rents, però que van mar­car un abans i un després. Com ara, en què la majo­ria de ciu­ta­dans tenen ganes d'anar a votar; el color que sigui. A veure qui és el pri­mer de posar-hi la cara.