Qui serà el primer?

Ahir vam conèixer les intencions electorals del president de la Generalitat. Hi havia divisió de criteris entre els que apostaven per eleccions immediates i els que les volien quan tocaven (octubre 2016), i els que volien que les eleccions és fessin aquesta tardor. Una de les poques coses que un president pot fer sense haver de donar explicacions a ningú és convocar eleccions quan li plagui. Ha de demanar permís per pintar el despatx o per canviar el mobiliari però està en el seu dret d'avançar les eleccions o de seguir la legislatura.

S'especulava amb les seves estratègies, que podien haver estat múltiples, fins i tot una possible remodelació del govern i abandonar la idea d'avançar eleccions; però al marge hi ha preocupació en els partits davant les eleccions municipals del 24 de maig. Els partits poden patir o beneficiar-se de la situació generada.

En les eleccions municipals, i sobretot als pobles més petits, l'electorat es decanta més per votar persones concretes que no pas sigles de partits; però, després de tant soroll polític, les municipals del 2015 poden esdevenir el desfogament del ciutadà a les urnes en qualsevol de les direccions que es promouen de caire independentista, unionista, dels partits clàssics o a favor de noves opcions.

Sovint les eleccions municipals han marcat canvis de tendència. Lluny queda aquell 12 d'abril del 1931, en què es van dur a terme unes eleccions municipals a tot Espanya. Hi havia malestar general. Va haver-hi una alta participació i van donar la victòria a tots els que formaven part del Pacte de Sant Sebastià (republicans, socialistes i nacionalistes). Això va deixar pas a un canvi de règim i és va abandonar la monarquia per proclamar la Segona República. En aquelles eleccions va ser el primer cop que les dones van poder participar en igualtat de drets que els homes. Nativitat Yarza, de Bellprat (Anoia), fou escollida alcaldessa. Uns fets que queden lluny i que són producte de situacions diferents, però que van marcar un abans i un després. Com ara, en què la majoria de ciutadans tenen ganes d'anar a votar; el color que sigui. A veure qui és el primer de posar-hi la cara.