Paral·lelismes de Farners

Em deixen que jugui a ser Plutarc i que escrigui unes vides paral·leles? Els ho agraeixo molt, i el grec de la Beòcia que em perdoni. La primera vida: Ramon Alventosa, nascut a la vila marinera de Blanes i rector de la parròquia de Santa Coloma de Farners. Sempre m'ha semblat un home afable i senzill. Una mica callat, pel meu gust. Té una sòlida formació teològica adquirida al Seminari de Girona. Publica regularment al Full diocesà i a la revista Senyal. Pot atendre els seus feligresos en català, castellà i, si cal, en francès. No li és gens desconegut el llatí de la Bíblia. Per tot plegat, doncs, podria encarregar-se sense problemes d'una rectoria als països veïns. A més de les activitats pastorals a l'església, també organitza viatges d'obertura i coneixement. Ha portat feligresos a Roma, Grècia, Polònia, Anglaterra... Per Nadal, una festa tan senyalada, col·labora en l'organització cultural del cant de la Sibil·la a la seva església. També coordina Càritas, on hi van molts marroquins a demanar ajuda (per cert: una ajuda que sempre troben). La segona vida és la d'Abdelouahid Harramdou, nascut a la vila muntanyenca de Chefchaouen i imam d'una de les mesquites que hi ha a Santa Coloma de Farners. M'ha semblat un home afable i senzill. Una mica callat, pel meu gust. No té cap formació teològica ni se li coneixen activitats intel·lectuals. Només ha fet estudis primaris a l'escola del seu poble natal. Pot atendre en àrab dialectal, però no sap pas l'àrab clàssic de l'Alcorà. Tampoc no parla català, ni castellà ni francès. Per tot plegat, doncs, no s'entén que pugui encarregar-se de les activitats de culte que es fan a la seva mesquita (recordem que hi ha alguna farnesenca catalanoparlant que s'ha fet musulmana). Ni pel Ramadà ni per l'Aïd Al-kibir, festes tan senyalades, organitza a la mesquita cap acte cultural obert al poble. Queda per saber si anima els seus feligresos a fer alguna activitat de voluntariat o ajuda cívica dirigida a qualsevol necessitat, sigui de la nacionalitat que sigui. Què pretenia Plutarc amb les seves Vides paral·leles? No ho sé, diuen que extreure el caràcter moral dels personatges. Jo, ni de broma! Em limitaré a insinuar que en les dades que acabo de confrontar podria haver-hi una de les arrels del drama que estem vivint a tot Europa.