Metamorfosi

Em seria fàcil escarnir l'acord. Però la notícia important és que la política es va atrevint a mirar la realitat als ulls i que les mentides del provincianisme es queden sense marge. El panorama polític català està vivint una transformació semblant a la que va viure el panorama intel·lectual fa uns anys. Quan començava a escriure, la llibertat de Catalunya era un anhel difús i invertebrat en mans de quatre excursionistes lletraferits i quatre polítics animalistes. Una colla d'escriptors vam mirar de posar prosa al sentiment. Contra insults, censures i menyspreus vam mirar de transformar una intuïció vexada per l'autonomisme en una idea respectable i forta. La carnisseria va ser gran i, entre el 2006 i el 2011, vam rebre tantes bufetades que sovint ens acabàvem barallant entre nosaltres o perdíem el control de les paraules, ferits per la ràbia i per la por que despertaven les nostres opinions. Per sort teníem un públic comprensiu i, a còpia d'insistir –i d'equivocar-nos–, la idea es va escampar i ara es pot dir que és majoritària. Un cop transformat el panorama intel·lectual, és normal que el pes de la història s'hagi traslladat al món polític amb tot el farcell de contradiccions i traumes. Si passar d'un sentiment a una idea és difícil, passar de la teoria a la pràctica demana una metamorfosi col·lectiva més profunda. Hi haurà moments de tot, i hem de saber que els generals aliats del desembarcament de Normandia també es comportaven com vedets i es barallaven entre ells amb ferotgia, tot i tenir els nazis al davant. Com més perills i expectatives hi hagi en joc, més es discutirà la gent i les rivalitats seran més fortes. És un fenomen que haurem d'aprendre a suportar a mesura que desmuntem el balneari autonomista. L'important és cremar etapes, i que el provincianisme es vagi dissolent a favor d'actituds més coherents i clares. No ens hauríem de deixar intimidar per aquestes veus moralitzants que tot ho converteixen en un drama potser perquè, davant la perspectiva de la llibertat de Catalunya, en el fons i en secret se senten desvalgudes.