Cuineu, cuineu croquetes

Del temps antic, el coure pacient i el sabor tan tendre com cruixent. Del rebost esgotat, l'enginy afilat i la intel·ligència aplicada al cuinat. De l'art de desossar, la perícia en l'esmicolar i l'encert en el mesclar. De la ciència de rostir sense carbonitzar la ceba, de saber convertir en salsa llet, farina i mantega, de tenir la mà trencada en la sal i la nou moscada. De la gana enorme dels petits, de l'elogi de la llaminadura dels grans, del recordar el gust de temps passats dels encara més veterans. Del receptari esgrogueït de l'àvia, les vel·leïtats d'inventor dels fogons del pare i el geni resolutiu de la mare. D'on sigui que vingui; altar d'encens, candela i llumeneta per fer tots els honors a àvies, mares, pares i tietes que cada dia fan sublims croquetes.