Salvant el Llémena

Dijous va passar per la biblioteca de Llagostera en Xavier Cusell per presentar el seu llibre “30 dies per salvar el Llémena”. La parada era obligada ja que l'autor del pròleg és el llagosterenc Lluís Postigo, exalcalde i exdiputat d'ICV al Parlament català. El públic assistent no era exactament multitudinari però, com acostuma a passar en aquest casos, estava trenat per diverses complicitats i les dues idees centrals de l'autor i del prologuista es van escampar en un terreny adobadíssim. Per una part, les urgències de regeneració política, de participació en la gestió de la cosa publica, i molt concretament en la cosa pública municipal i la necessitat de comprometre's en la preservació dels interessos col·lectius per barrar el pas a les forces que amb tanta determinació com capacitat, actuen impulsades per interessos particulars. Per l'altra: la defensa del territori i d'un model econòmic mediambientalment respectuós.

En Xavier ens va parlar del Llémena i de la seva experiència en la política local en una comunitat de poc més de tres-cents habitants, però la seva història és pràcticament un clàssic, una història universal o, com a mínim, una història en la qual moltes de les criatures d'aquest país s'hi poden reconèixer. Perfecte, per cert, per inspirar una sèrie o, segons com, una d'aquelles “sitcoms” amb rialles enllaunades que tot i que podria buscar l‘humor no hauria de fer-ho des de la lleugeresa, perquè no és precisament lleugeresa el que hi ha en les tensions derivades d'alguns conflictes municipals i en l'oposició a alguns dels projectes que s'impulsen d'un extrem a l'altre d'aquest país que, lamentablement, encara té escassa consciència de qui és i de què vol ser.

El perill sempre és sempre present: des dels casinos i macrocomplexos turístics de Tarragona, passant per la MAT i acabant, per exemple, en les pedreres, dipòsits de residus o plantes de tractament de salmorra industrial a Sant Aniol de Finestres. Ja saben que en aquests casos no hi ha cap garantia de final feliç, ans el contrari, i és per aquesta raó que la lectura dels “30 dies per salvar el Llémena” el relat de la frustració dels dos projectes que l'amenaçaven, no només pot resultar agradable, sinó també instructiu.

Cal traça, agilitat, capacitat organitzativa, però també compromís i generositat i aquella perspectiva global i local que els ecologistes sempre invoquen i la solidesa suficient per suportar les tensions i les sacsejades al fràgil equilibiri de la convivència que, en les comunitats de magnitud humana, són ineludibles quan els interessos es contraposen. Hi ha qui considera l'exercici del poder municipal com un territori privat, un patrimoni, i que nega instintivament la legitimitat de qualsevol oposició.

En el cas del Llémena però, jugava a favor la enlluernadora bellesa de l'entorn, el tresor dels valors naturals i paisatgístics que conté l'espai i l'evidència de que per no adonar-se'n o cal un cor de pedra o aquella ceguesa i aquella cobdícia que tant han trastornat aquestes terres.