Sords i cecs

Com es poden acostar dos punts i alhora distanciar-se? És una pregunta que la física no pot respondre i que la política mira de contestar. Perquè això és el que ara passa amb Artur Mas i Oriol Junqueras. O amb Convergència i Esquerra. Els dos partits han de confluir en l'estratègia que ha de portar Catalunya a la independència i a ells, al panteó dels herois, i no al dels moniatos. Però alhora, Esquerra, més que no Convergència, necessita separar-se'n. Que baixi el déu de les distàncies i que ho vegi. Perquè hi ha en aquest país un corrent d'opinió majoritari que fuig de “la dreta” i s'identifica amb “l'esquerra”. I també, que tot cal dir-ho, perquè la imatge de Convergència està desgastada pel pas de quatre anys pel magre poder i per la corrupció. Convergència, per contra, sembla no necessitar distància, encara que l'ombra del fracàs dels dos tripartits sigui allargada i que els republicans carreguin amb la motxilla que duia la banda de Pancho Villa, alegre i desorganitzada. Sigui com sigui, perquè el país és així, Esquerra vol marge ample. Per no abandonar els indecisos “d'esquerra” que podrien sucumbir als encants més que dubtosos de Podemos. Potemus. Aquesta necessitat encara és més angoixosa i palpable en el cas d'Iniciativa i la CUP. S'acosten moltes eleccions. Per tant, la tropa independentista més alegre, combativa i conciliadora bé faria a partir d'ara de tapar-se ulls i orelles. Cecs i sords, per no veure com es perden tot el respecte els qui han de lluitar plegats.