Ara sí que no tenim excuses

ns han fet patir i han trigat, però a la fi els dos grans partits sobiranistes han fet la feina. No pas tota, certament, perquè queda molt partit per jugar i segur que tornaran els cops de colze, però déu n'hi do allà on érem fa una setmana i escaig i allà on som ara. Força més lluny d'allà on ens voldrien molts a Catalunya i a Espanya. Només calia estar atent a les nombroses declaracions que aquests dies hem sentit des del bàndol unionista, des del PP, el PSOE i Ciutadans fins a Podemos, aquests ja declaradament antiindependentistes o, fins i tot, sovint anticatalanistes, i, si no, mireu el que han dit alguns dels seus dirigents sobre el català. L'unionisme sap que té un repte molt important el 27-S i per això el primer que ha fet ha estat començar a dir que aquestes seran unes eleccions normals al Parlament i no pas les plebiscitàries que tots sabem que seran. És l'estratègia de sempre, assumida ja plenament tant per populars com per socialistes. Desprestigia que alguna cosa quedarà, diu la dita. Doncs això. Es tracta d'insistir en allò que fa mesos que repeteixen uns i altres: Catalunya no té dret a decidir el seu futur, Catalunya és una simple comunitat autònoma que el 27-S escollirà un parlament autonòmic com qualsevol altre, Catalunya no pot fer ni farà mai un referèndum d'autodeterminació. Tot menys admetre l'evidència. Una evidència aconseguida a base d'insistir i de fer-ho de manera democràtica i, sobretot, de cara a la comunitat internacional. Per què d'això es tractarà en les eleccions de setembre. D'aconseguir una victòria contundent, una majoria absoluta clara i incontestable per fer callar una vegada per totes la prepotència espanyola i perquè la Unió Europa i la resta del món intervinguin vistos els resultats a les urnes. Cert, un camí lent, feixuc, complicat, amb giragonses que sovint desesperen i amb alguns dels protagonistes que encara semblen dubtar d'anar tan lluny. Però és el que hi ha. Espanya no ens ha deixat cap més opció. I ara sí que no tenim excuses per no anar tots a votar i, sobretot, per convèncer, durant aquests vuit mesos de marge, aquells indecisos que encara dubten dels avantatges d'una Catalunya independent. Som-hi.

E