Davos o Matrix?

Per a la gran majoria de consumidors d'informació i de fantasies, les notícies sobre Davos i el World Economic Forum (WEF) apareixen a la pantalla com el Conill Blanc d'Alícia, que la guia cap al país de les meravelles: un món inconcebible, extraordinari, fora de tota experiència. Aquesta setmana uns 2.500 global leaders mundials han dut a terme a Davos (Suïssa) el seu festival anual per celebrar l'aquelarre del creixement i l'acumulació.

El tema d'enguany era The new global context, com si la globalització de les economies, del treball, del comerç d'armes o de la pobresa fos una novetat... En realitat, als delegats mundials de l'alta política, de la gran banca i de les multinacionals, allò que els preocupa és l'evolució d'un món cada dia més insegur que amenaça la seva idea de creixement i de mercat. De fet, pocs dies abans, el Fòrum feia públic el seu desè informe (Global Risks 2015 report), on detectava 28 tipus de riscos globals i les principals tendències a considerar. Els de més alta probabilitat serien per aquest ordre: els conflictes entre estats, una meteorologia extrema, falles dels governs nacionals, crisis de l'estat, desocupació, catàstrofes naturals, canvi climàtic, crisis de l'aigua, robatori de dades i ciberatacs. En aquest món contemplat des del pic de Davos, els humans són xifres i logaritmes.

Per als amos i els guardians de les mines de la riquesa mundial, el risc principal continua sent sistemàticament ignorat. Aquesta mateixa setmana, un informe de l'ONG Oxfam en donava el titular: l'1 per cent de la població mundial acumula la meitat de la riquesa mundial. I el procés de concentració de la riquesa continua galopant. Si el 2010 eren 388 els multimilionaris que junts sumaven igual riquesa que la meitat més pobra de la població mundial, aquest 2014 eren només 80. L'informe, basat en dades d'un banc suís, deia que els fabulosos guanys d'aquests superrics procedien de tres sectors, el financer, el farmacèutic i el sanitari. I en plena crisi!

La terra ignorada pel Fòrum de Davos té color vermell: el de la sang, de la fam, de la pobresa i del sofriment. Una pobresa i una fam que no són l'exclusiva de l'Àfrica o de l'Índia. Estan aquí, als nostres carrers, a les nostres aules. Els tecnòcrates il·lustrats de Davos només coneixen una revolució, la tecnològica. Ignoren les multituds d'indigents, d'afamats, de desocupats, d'emigrats, de refugiats, que són víctimes de l'explotació extractiva a totes les mines del planeta. Ignoren què és desigualtat i no volen saber res d'un altre món on tothom pogués viure i no morir.

El president Obama ha gosat fer un gest heroic en aquest sentit. Ha anunciat el rescat de 320.000 milions d'impostos als rics per beneficiar els pobres... dels EUA. Oh, paradoxa: per què ho promet al final del mandat i no al començament? En tot cas, això ja no és Davos.

En realitat, el WEF de Davos no és una reunió, és un programa. Com el de Matrix. A les pantalles del film dels germans Wachowski, l'heroi Neo també és guiat pel Conill Blanc. Però això és l'anècdota. Neo descobreix que Matrix és el programa del món virtual i meravellós ideat per les màquines per mantenir adormits els humans que cultiven a cada regió. Finalitat? Extreure del seu metabolisme l'energia que les màquines necessiten per al seu funcionament. I així perpetuar el seu domini.