Circumloqui

El govern d'Aragó ha eli­mi­nat la dar­rera referència al català que hi havia en la seva legis­lació. Es tracta de la llei de patri­moni cul­tu­ral apro­vada el 1999, en la qual es reco­nei­xien el català i l'ara­gonès com a llengües pròpies d'Aragó. Aque­lla llei, apro­vada sota un govern del PP que encara no havia des­co­bert els supo­sats rèdits elec­to­rals del bla­ve­risme explícit, obria les por­tes a una futura nor­ma­lit­zació legal de les dues llengües. Els més opti­mis­tes fins i tot somi­a­ven en el seu reco­nei­xe­ment com a llengües ofi­ci­als en la reforma de l'Esta­tut d'Auto­no­mia ara­gonès. Izqui­erda Unida i Chunta així ho desit­ja­ven. Però el PSOE, quan va gover­nar, no es va atre­vir a anar tan lluny. Mar­cel·lí Igle­sias va apro­var el 2009 una llei de llengües que reco­nei­xia el català i l'ara­gonès però no els ator­gava caràcter ofi­cial.

Ni així. El retorn del PP al govern ara­gonès el 2011 ha estat d'una virulència anti­ca­ta­lana impla­ca­ble, com­pe­tint amb els seus socis del PAR en la per­se­cució de qual­se­vol ras­tre de cata­la­ni­tat a les comar­ques de la Franja. La llei de llengües soci­a­lista va ser ràpida­ment subs­tituïda per una altra que inventa un cir­cum­lo­qui absurd per deno­mi­nar el català (llen­gua ara­go­nesa pròpia de l'àrea ori­en­tal, que forma les sigles del famós lapao) i un altre també per a l'ara­gonès, víctima col·late­ral de la per­se­cució ins­ti­tu­ci­o­nal con­tra el català de la Franja. També s'han des­mun­tat pre­mis lite­ra­ris i acti­vi­tats cul­tu­rals en català que impul­sava el govern d'Aragó, i algu­nes esco­les de la Franja han començat a rebre ins­truc­ci­ons per can­viar de nom l'assig­na­tura opta­tiva de català. Ara, a punt d'enlles­tir una legis­la­tura que el PP tindrà com­pli­cat de repe­tir, el govern ha esbor­rat el dar­rer ras­tre legis­la­tiu del català.

Men­tres­tant, el Par­la­ment català apro­vava dime­cres la nova llei d'Aran, on es reco­neix l'Aran com a rea­li­tat naci­o­nal occi­tana, la seva llen­gua com a ofi­cial a tot Cata­lu­nya i el dret dels ara­ne­sos a deci­dir lliu­re­ment el seu futur. Al naci­o­na­lisme espa­nyol li agrada pre­sen­tar la Val d'Aran com a víctima d'una Cata­lu­nya incapaç de tenir amb les seves mino­ries el res­pecte que reclama per a ella mateixa, i que si els ara­ne­sos pogues­sin, pre­fe­ri­rien pertànyer a Aragó. De moment, però, ja tenen reco­ne­gut per part de Cata­lu­nya el dret a fer-ho. Bon viatge als amics ara­ne­sos, si mai ho fan. I, sobre­tot, millor sort que nosal­tres quan la seva llen­gua sigui reba­te­jada amb un rocam­bo­lesc cir­cum­lo­qui legal.