Les tensions del Conca no afavoreixen la cultura

El recorregut que s'ha fet per aconseguir que el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca) fos una realitat ha estat molt llarg. Com gran i intens ha estat el desig de formalitzar, des del sector creatiu català, un organisme que, tot i disposar dels recursos de l'administració, pogués mantenir-se blindat dels interessos polítics a curt termini per decidir sobre polítiques i estratègies culturals. De fet, el Consell de les Arts és la nova adaptació del paper cultural de la societat civil, però en una versió molt més moderna, professionalitzada i racionalitzada.

Per això el primer sentiment que es té de la tensió que s'ha destapat en el si del Conca aquests dies, i que s'expressarà amb la renúncia de Xavier Bru de Sala al capdavant de l'organisme el proper dia 23, és de decepció. I més en un dia com avui, en què en el marc del Mercat de Música Viva de Vic es presenta el Pla d'Actuació del Conca en l'àmbit de la música: codi de bones pràctiques i mesures de conciliació de la societat catalana amb la seva música. Aquest pla es pot considerar la primera materialització del treball desenvolupat en els mesos de funcionament de l'ens.

Cal que aquesta situació en què han sortit divergències entre el president del Conca i els consellers es redreci ràpidament. El Conca no pot ser notícia per aquesta mena de qüestions, sinó per les seves tasques de dinamització de la cultura del país.

Perquè això sigui així cal que no es polititzi l'elecció del nou màxim responsable (potestat del president de la Generalitat) i que quedi clar que un model presidencialista no és, ni de bon tros, la millor manera perquè el Conca assoleixi els seus objectius.