Paciència d'estat

No hi ha un suflé inde­pen­den­tista, sinó un pro­blema estruc­tu­ral i de lenta solució política. El pacte pres­su­pos­tari entre CiU i ERC avala la tesi: el govern posarà fil a l'agu­lla a la cons­trucció d'algu­nes estruc­tu­res d'estat pri­o­ritàries, com ara la segu­re­tat social cata­lana i la hisenda pròpia. Però no esta­ran enlles­ti­des abans de les elec­ci­ons del 27-S. I això que tan sols des­ple­ga­ran com­petències que ja figu­ren en l'Esta­tut i que, per tant, no tenen d'entrada res a veure amb la deso­bediència. L'engra­natge ins­ti­tu­ci­o­nal català exhau­reix la lega­li­tat espa­nyola i es pre­para per si algun dia el con­flicte s'agreuja; per assu­mir, si cal, els ris­cos de la uni­la­te­ra­li­tat més extrema. Un estat no es fa de la nit al dia. Paciència.