El bilingüisme mata

La necessària confluència de sensibilitats diverses ha ajornat qüestions polèmiques per l'endemà. Per l'endemà de la independència. Malgrat tot, els infants de l'alegre tropa sobiranista hi han volgut dir la seva, en segons quins aspectes importants. Per exemple, la majoria d'independentistes no s'ha begut l'enteniment i considera que no cal exèrcit. Que ja farem bé si fem com els estats petits. Externalitzant la defensa. Per contra, on no hi ha unanimitat, de moment, és en la llengua. N'hi ha que consideren que el castellà haurà de ser igualment oficial a la Catalunya independent i n'hi ha que hi discrepen, encara que li reconeguin tot el respecte que calgui. Els uns i els altres haurien de llegir un llibre clar. El català sol ser una llengua amb molts pèls. L'autor d'El bilingüisme mata els afaita. Pau Vidal s'hi dedica, a la llengua. Corregeix originals més o menys infames, tradueix, és autor de racons de l'idioma en una pila de mitjans i ara fa televisió. Entre paraula i paraula, escriu. Ara ha escrit aquest llibre en què qüestiona, un a un, tots els tòpics que ens diuen que el català rebenta de salut. Diu Vidal: “Hi havia moltes raons per voler la independència. En Francesc Ribera, àlies Titot, el músic, per exemple, va declarar que ell la volia, entre altres coses, per raons de justícia social. Jo, en canvi, l'he volguda per supervivència lingüística. Amb Espanya, el català té els dies comptats”. A partir d'aquí, tot és passió i intel·ligència. A dosis bessones. Recomanat.