Opinió

Finalment, la QE

El BCE ha decidit seguir una estratègia utilitzada per altres grans bancs centrals com la Reserva Federal, el Banc del Japó i el Banc d'Anglaterra ja el 2008, en iniciar-se la gran recessió

El pas­sat dia 22 de gener el BCE va anun­ciar l'inici per al pro­per mes de març d'un pro­grama de com­pra de deute públic. La molt espe­rada QE, per les ini­ci­als en anglès d'expansió quan­ti­ta­tiva (Quan­ti­ta­tive Easing). Final­ment el BCE ha deci­dit seguir una estratègia uti­lit­zada per altres grans bancs cen­trals com la Reserva Fede­ral, el Banc del Japó i el Banc d'Angla­terra ja el 2008, en ini­ciar-se la gran recessió.

L'evo­lució dels preus a la segona mei­tat del 2014 han obli­gat el BCE a pren­dre la decisió. Al final de l'any, la inflació de la zona euro (ZE) era molt pro­pera a zero; i algu­nes eco­no­mies del sud, com Itàlia o Espa­nya, ja es tro­ben, de fet, en deflació. Recor­dem que el prin­ci­pal man­dat legal del BCE és man­te­nir l'esta­bi­li­tat de preus, entesa com una inflació baixa i esta­ble al vol­tant del 2%. La deflació és un esce­nari a evi­tar, perquè ini­cia una ine­xo­ra­ble espi­ral de deflació i recessió que hau­ria tor­nat tota la ZE a la crisi.

El BCE com­prarà als bancs de la ZE deute públic dels països mem­bres. Cada set­mana 60.000 mili­ons d'euros. I en prin­cipi fins al mes de març del 2016, la qual cosa supo­sa­ria en total un bilió d'euros. A més, deixa la porta oberta a con­ti­nuar amb la mateixa política més enllà d'aquesta data si no s'acon­se­gueix tor­nar la taxa d'inflació a valors clara­ment posi­tius. No s'ha con­cre­tat aquest nivell d'inflació, que estarà sub­jecte a futu­res nego­ci­a­ci­ons.

La injecció és d'una mag­ni­tud impor­tant. I no ha dece­but els mer­cats, que ja l'havien anti­ci­pat. El valor de l'euro havia bai­xat per sota d'1,1 dòlars, i les pri­mes de risc del deute esta­ven a nivells molt bai­xos. Però una prova que la mesura no ha estat con­si­de­rada insu­fi­ci­ent, és que tant el tipus de canvi com les pri­mes de risc del deute públic han seguit a la baixa.

A més de depre­ciar l'euro i afa­vo­rir
les expor­ta­ci­ons fora de la ZE, la mesura és expan­siva per diver­ses raons.
Farà que el tipus d'interès del deute públic segueixi bai­xant, la qual cosa faci­li­tarà el finançament dels sec­tors públics. El tre­sor espa­nyol, aquests dar­rers dies, ha venut bons al mer­cat pagant un 0%. També aju­darà a nor­ma­lit­zar el flux de crèdit cap a famílies i empre­ses.

La QE cal emmar­car-la en una estratègia que Mario Draghi va fer explícita a mit­jan 2014 a la tro­bada de pre­si­dents de bancs cen­trals a Jack­son Hole. Insis­tia que, per tal de recu­pe­rar el crei­xe­ment esta­ble, la política euro­pea s'ha de con­cen­trar en qua­tre punts. Pri­mer, una política monetària clara­ment expan­siva. La QE és la mesura més expan­siva pos­si­ble. En segon i ter­cer lloc, Draghi dema­nava una sua­vit­zació del ritme d'ajus­tos fis­cals per tal que no fre­nin massa l'acti­vi­tat econòmica i el com­promís per part dels governs de man­te­nir l'agenda de refor­mes estruc­tu­rals que han de per­me­tre l'aug­ment de la pro­duc­ti­vi­tat i la com­pe­ti­ti­vi­tat de les eco­no­mies euro­pees en els mer­cats glo­bals. Aquests dos objec­tius depen­dran de la volun­tat de nego­ci­ació i pacte dels governs. I el quart punt és un pla paneu­ro­peu d'inversió pública.

De moment, aquest pla ha pres la forma de l'ano­me­nat “pla Juncker”, que pre­veu mobi­lit­zar 315.000 mili­ons d'euros del sec­tor pri­vat. És en aquest punt on l'estratègia es queda curta. Una QE és efec­tiva en la mesura que ajuda a finançar la des­pesa pública, en un moment en què aquesta ha de subs­ti­tuir una des­pesa pri­vada, en con­sum i inversió, que mos­tra una evo­lució molt pobra. Però, en aquest moment, la des­pesa pública està dis­mi­nuint a tots els països de la zona, fruit dels seus com­pro­mi­sos amb les auto­ri­tats euro­pees per reduir el dèficit públic. Per tant, l'única opció per donar un impuls fis­cal és aquest pla d'inver­si­ons euro­peu. Inver­si­ons que es podrien dedi­car, en funció de les neces­si­tats de cada país, a pro­jec­tes d'infra­es­truc­tu­res, d'edu­cació, de recerca i d'inno­vació. Però, tal com està dis­se­nyat, el pla pot ser insu­fi­ci­ent. N'hau­rem de seguir par­lant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.