Opinió

opinió

La direcció del procés

El traç de la història, a vega­des, s'acce­lera i tomba impa­ra­ble cap una banda des­bor­dant deter­mi­nació. Així va créixer l' inde­pen­den­tisme entre nosal­tres. La neces­si­tat de fur­gar en les con­tra­dic­ci­ons del tri­par­tit, el pas de Con­vergència per l'opo­sició, el rebrot de l'espa­nyo­lisme en tota la seva esplen­dor cas­posa, les temp­ta­ci­ons recen­tra­lit­za­do­res, les frus­tra­ci­ons de l'Esta­tut i les traïcions de l'Espa­nya dita pro­gres­sista, la desin­hi­bició del PP per aque­lla força interna dels fran­quisme here­tat i de les cabres que tiren a mun­ta­nya, i les misèries i les indig­na­ci­ons de la crisi; tot ple­gat i segu­ra­ment també alguna dis­po­sició astral propícia, en els dar­rers anys ha anat trans­for­mant el cata­la­nisme i n'ha eixam­plat les mag­ni­tuds i els horit­zons. I quan la vibració de l'ànima col·lec­tiva ja havia esde­vin­gut nítida­ment inde­pen­den­tista, l'habi­li­tat, la saga­ci­tat i la moti­vació de la gent de l'ANC van acon­se­guir com­pro­me­tre uns i altres en un pro­jecte comú, allu­nyant-lo de la dis­puta pel poder i de les lògiques i els interes­sos par­ti­dis­tes. En els pri­mers temps la pre­gunta clau era: els que abra­cen el naci­o­na­lisme con­ver­gent, aban­do­na­ran l'ambigüitat si la bata­lla no és elec­to­ral, si el que es defensa no és la dis­tri­bució d'escons? I la res­posta va ser que sí. Les mul­ti­tuds, esti­mu­la­des per la il·lusió i l'espe­rança, lleu­ge­ra­ment eriçades per una certa èpica i con­vençudes de viure un moment clau en la història del país, han empès a còpia de dia­des, mani­fes­ta­ci­ons, esde­ve­ni­ments memo­ra­bles i fites extra­or­dinàries de tota mena. Però el temps mai passa ende­ba­des, el pla­neta gira i el govern més o menys governa i pri­va­titza i reta­lla i té una deter­mi­nada con­cepció del món i impulsa polítiques devas­ta­do­res i té la seu del propi par­tit embar­gada i tot aquell mag­ne­tisme del pare fun­da­dor s'ha afo­gat en tris­tos epi­so­dis de cor­rupció i la seva bio­gra­fia més que una novel·la èpica ha esde­vin­gut una novel·la negra.

Si, a més, no es perd de vista que en tot moment, sota l'oneig de ban­de­res, en les apa­rents gene­ro­si­tats i sacri­fi­cis, en les arrels que l'afer­ren al país i l'humus que l'ali­menta, i també en la intran­sigència i la fúria que ens arriba de ter­res endins, estem par­lant d'una lluita pel poder, no costa gens enten­dre que s'hagin atribuït al pre­si­dent Mas intri­gues i maqui­na­ci­ons per segres­tar el movi­ment. I si t'allu­nyes de la zona de con­fort del cata­la­nisme més essen­cial, i ava­lues hones­ta­ment els límits de l'èxit del 9-N, tam­poc és difícil d'enten­dre que per abas­tar majo­ries sufi­ci­ents el procés ha de tom­bar a l'esquerra i relli­gar-se amb l'ener­gia rup­tu­rista que a con­seqüència de la crisi, les seves cir­cumstàncies i la seva gestió tra­vessa bona part del con­ti­nent. El procés ha de girar a l'esquerra si no vol enfan­gar-se i embar­ran­car. Ha de fer com a Escòcia, on l'inde­pen­den­tisme va créixer vin­cu­lat a l'opo­sició a les polítiques neo­li­be­rals de Lon­dres, i això no es pot fer men­tre el lideri un pre­si­dent que més de mig país vin­cula a les reta­lla­des i la cor­rupció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia