Espanya ens estima
Catalunya vista per dues dones
L'avançament electoral a Andalusia ha convertit Susana Díaz en una de les protagonistes de la setmana.
Dimecres va visitar el plató d'AR, el programa matinal de Tele 5 que condueix Ana Rosa Quintana. El periodista català Arcadi Espada, que era un dels col·laboradors de la taula, no va perdre l'oportunitat de preguntar-li per Catalunya. Més concretament, per l'actitud del socialisme espanyol i català davant del nostre desafiament.
Resposta clara i contundent. La mateixa que podria expulsar Mariano Rajoy: “Sempre he defensat la unitat d'Espanya. Sempre he defensat la sobirania nacional. Mai no he estat a favor del dret a decidir, perquè sé a quin equip jugo.”
I encara més: “El dret a decidir és una trampa i això caldria haver-ho desmuntat fa molt de temps. Era la trampa de decidir dividir Espanya. Dividir la sobirania nacional. Fa temps que caldria haver agafat el toro per les banyes.”
No hi ha hagut mai cap trampa, Susana, prop del 80% dels catalans volia i vol decidir un altre tipus de relació amb Espanya. I molts pensem que la relació que vol la majoria és d'igual a igual. De país a país.
I doncs, quina és la seva proposta per a Catalunya? La reforma de la Constitució? Tampoc. És d'agrair la seva claredat. La presidenta de la Junta d'Andalusia va afirmar que donaria suport a una reforma de la Carta Magna però “en cap cas per solucionar l'encaix entre Catalunya i Espanya”, ja que segons ella “ser diferent no vol dir ser desigual”. I per rematar-ho: “Hi reconec una llengua distinta i hi reconec una estructura territorial diferent, les comarques...” Moltes gràcies! Proposta per a Catalunya, cap. Sembla que en un tracte desigual sí que hi està d'acord, però.
Aquesta setmana, una altra dona important de la política espanyola també ha parlat de Catalunya en un plató de televisió. La vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va afirmar a La Noche en 24 horas el mateix que la socialista: “Podem parlar de moltes coses amb els dirigents de Catalunya però de la unitat d'Espanya, de la sobirania nacional, de la igualtat dels espanyols, ni volem ni en podem parlar.”
Va afegir, amb tot el cinisme del món, com ho fan tots els dirigents del Partit Popular sempre que poden, que “és gràcies al govern d'Espanya que podem pagar els proveïdors, les farmàcies i moltes altres coses”. Del dèficit fiscal, mutis!
Pujol els dóna
un cop de mà
La declaració del president Pujol dimarts a la Ciutat de la Justícia no ha aportat cap novetat important al cas, però ha estat aprofitada per molts articulistes cavernaris per atacar el nacionalisme català i l'independentisme.
Cal destacar la columna del Raúl del Pozo a El Mundo: Homenatge a Catalunya. Primer se'n riu del “petit virrei” per tot seguit afirmar el següent i quedar-se ben descansat: “Orwell ja va denunciar que el nacionalisme català era una forma de totalitarisme.” I això li permet acabar l'article d'aquesta manera: “Vuitanta anys després, el nacionalisme s'ha mostrat com una corrupció generalitzada que utilitza la mentida i el saqueig com a tàctica política”.
