El preludi
de trencament de l'ecosistema polític tradicional a l'Estat espanyol
Hi ha qui sempre, assenyadament, explica que les eleccions municipals tenen una vida pròpia, al marge de les tendències electorals. De fet, això és cert històricament, on els pactes més rocambolescos han posat en evidència les estratègies dels aparelladors de la política i han demostrat que les agrupacions locals dels partits no solen fer gaire cas al que diuen a Barcelona o a Madrid. Quan la política catalana no estava tan alterada, quantes vegades les direccions comarcals de CiU i el PSC van fer crides a la sociovergència a determinats municipis i, fent-se el sord, els polítics locals van tirar pel dret sense escoltar-los?
No obstant això, l'any 2015 té dinàmiques molt específiques: en un context marcat pel debat sobiranista a Catalunya, el país també està veient com irrompen amb força nous partits o coalicions municipals, alguns dels quals podríem qualificar d'“antisistema”. De cara a les municipals d'aquest mes de maig, tot està a l'aire, però sí que aquest parell de premisses ens poden plantejar un escenari que, aquesta vegada, en molts municipis les eleccions siguin un camp de proves per a les catalanes del 27-S o les generals. Les municipals es convertiran en un primer examen per prendre el pols a la delicada relació entre el president Artur Mas i el líder republicà, Oriol Junqueras.
Per una banda, el pacte que finalment va desencallar la negociació entre CiU i ERC per avançar les eleccions al Parlament deixa, aparentment, blindats acords nacionalistes postelectorals en molts municipis importants del país. Ara mateix, Xavier Trias és més a prop de repetir com a batlle de Barcelona que no fa unes setmanes. No obstant això, és cert que Convergència, i també Unió, viuen processos de refundació o redefinició importants en determinats municipis i això pot generar incerteses en com aquests dos partits afrontaran les eleccions. Però, si la rauxa local no trenca les oracions dels aparells, sembla evident que els pactes entre nacionalistes i republicans es poden visualitzar de manera generalitzada, si les urnes ho fan possible. Després de la dramàtica negociació d'aquest Nadal i començament d'any, sembla il·lògic que ambdues organitzacions es vulguin aventurar en una nova crisi de confiança apunyalant-se vilment a les sales de plens del Principat, si volen garanties per arribar al 27-S amb la confiança d'una bona part de la població intacta amb la seva manera de veure la política.
Per altra banda, apel·lant al desprestigi de la vella política, apareixen aquestes propostes regeneradores, antisistema per segons qui, que voldrien fins i tot posar en dubte el radicalisme democràtic de la CUP, amb molts més anys de militància a l'esquena. Les eleccions europees ja van ser un primer avís, i aquestes municipals poden reforçar la sensació de trencament de l'ecosistema polític tradicional a l'Estat espanyol; una ruptura que, als grans òrgans legislatius, es consolidaria el 27-S i a les generals. Per molt que el líder de Podem, Pablo Iglésias, hagi estat intel·ligent i no hagi posat el partit en plena campanya per les municipals, la teranyina dels seus interessos està representada en el debat dins d'altres candidatures. I aquesta informació i experiència és clau per muscular la seva proposta en l'àmbit estatal. Aquestes candidatures alternatives acabaran de demostrar què en queda, del socialisme municipalista, de llarga tradició a Catalunya per exemple. Fins i tot aquí aquestes municipals ens poden ajudar a entendre quin viratge ha de fer el PSC per no diluir-se més en aquesta reforma sistèmica que ja viu la política peninsular.