Salamanca no acaba i comença Àvila

Em permetré una frivolitat. Una de les tortures a què sotmetien Anacleto, Agente Secreto, a les revistes de Bruguera, era lligar-lo en una cadira, tancar-lo en una habitació i fer-li escoltar sense parar cançons de Raphael. El serial dels papers de Salamanca ha arribat a aquesta tessitura: crueltat. No volen retornar el darrer lligall que falta. Trobant-nos en aquest punt i amb els precedents de negociacions infructuoses i mentides permanents, només cal pensar que la motivació que només els queda és la de fer patir i recrear-se en el dolor aliè. Sadisme, que se'n diu. I si no en teníem prou d'aquest càstig, se'ns prepara una nova tanda de garrotades: ens tornaran els papers catalans que s'han trobat a l'arxiu d'Àvila?