El Senyor Patata va al museu

Pixar celebra 25 anys. Sembla molt, però no fa tant que el dibuix animat tenia únicament la consideració d'entreteniment infantil, sense un concepte –només el de relacionar animació i crispetes– i sense una imatge que personalitzés aquesta expressió del cinema i del dibuix. Només hi havia un nom: Disney, i gairebé més lligat a la construcció d'un imperi, ni que fos basat en el món de la fantasia, que a la idea d'un gran artista. Per sort, els dibuixos animats –i no sols em refereixo a obres adultes com les de William Kentridge, sinó també als films familiars– han entrat als museus. Això no els resta ni els suma valor pel fet en si, sinó per la possibilitat de fer descobrir la seva essència artística. Benvingut a CaixaForum, Senyor Patata.