Espanya ens estima
El drap calcinat de Santa Maria del Pi
Fa gairebé dos anys que Eduard Escartín denuncia des dels seus articles a La Razón “l'escàndol de la parròquia de Santa Maria del Pi de Barcelona amb la banderola que mossèn Casacuberta manté al cim del campanar”.
Aquest columnista, que va ser diputat del PP al Parlament de Catalunya i és professor d'història moderna de la UB, va publicar divendres un nou capítol de la seva croada particular titulat El parallamps del Pi en què defensa que no es pot tolerar de cap manera una senyera a l'església, un “espectacle que es veu des de les Rambles”.
Segons Escartín, “la banderola va aparèixer, es va mantenir, després va desaparèixer i així ho vam celebrar, però ara s'hi ha instal·lat un parallamps on han lligat la bandera”.
Em pensava que eren els nacionalistes catalans els que estaven obsessionats pels temes identitaris. No havíem quedat que el nacionalisme espanyol no existia? Continuem amb l'article, que això tot just acaba de començar: “Crec que el poble de Déu mereix un mínim respecte per totes aquestes polèmiques.”
La seva manca d'escrúpols el fa comparar aquest fet tan “escandalós” amb els exabruptes que disparen des de 13TV, la cadena de la Conferència Episcopal Espanyola: “Tant queixar-se d'emissores madrilenyes i callem davant del que passa a les Rambles de la capital catalana. Tot aquest episodi és molt revelador de com funciona l'Església barcelonina”.
Cal recordar que tot plegat és per una senyera! La part final de l'article és la més grotesca, com passa en la majoria d'articles de la caverna. Comença preguntant-se: “Què hauríem fet si en lloc de col·locar-nos la bandera catalana ens col·loca la de l'estrella solitària? Segur que ens quedaríem igual de muts.”
Finalment claudica. Es resigna. Accepta que “només ens queda el poder resar perquè la Verge fulmini un llamp i calcini el drapet provocador”. I afegeix, per deixar-nos ben tranquils: “Que consti que no estic demanant que torri el mossèn separatista.” Com diu el pare Hilari Raguer, ser independentista no és pecat.
A Catalunya tenim la ‘ñ' engabiada
L'acadèmic Francisco Rodríguez Adrados publicava dimarts un article a La Razón amb un títol ben original: Catalunya és Espanya. L'acompanyava una il·lustració amb una ñ en una gàbia amb les quatre barres del ninotaire Barrio, especialitzat ja en aquesta temàtica.
Diu Adrados que “una llengua de sis o vuit milions de parlants no interessa ja al món”. Que “ningú vol convertir-se en Albània”. Segons ell, ara “aquests grans aspirants a governants –he de reconèixer no acabar d'entendre exactament a qui es refereix– ho volen tot, començant per anihilar el castellà. I fan manifestacions cridaneres, organitzades. Però no tenen els vots!”
El castellà no està empresonat a Catalunya. El que és una realitat són els atacs que rep el català i que aquesta setmana la fiscalia ha admès per primera vegada.
