Opinió

Els multimilionaris

Mentre pobres i un xic menys pobres es barallen a l'escena central, aixecant punys d'alegria banal per conquestes contra els seus iguals, de puntetes els multimilionaris ja s'han escapat

Els mul­ti­mi­li­o­na­ris, aquesta subespècie humana que pos­se­eix quasi el 20% de tota la riquesa (mate­rial, s'entén), la com­po­nen l'1% dels indi­vi­dus. Ha estat des­crita així, més encara, com a nova espècie humana, pel peri­o­dista Jac­ques Peretti en un docu­men­tal produït per la BBC, The super-rich and us (Els super­rics i nosal­tres). Peretti des­criu la “mutació” produïda (la seva incom­prensió envers el fracàs, la seva indi­ferència per l'infor­tuni i la pobresa, la seva indolència envers tot allò que no sigui el seu món de luxe i com­petència per arri­bar al lloc més alt de la llista For­bes); fins i tot accepta la pos­si­bi­li­tat que entre els “mutants” exis­tei­xin bones per­so­nes (es diguin Bill Gates o Aman­cio Ortega); i adver­teix de la neces­si­tat que les polítiques econòmiques del futur no vagin engran­dint aquesta escletxa gegan­tina que s'està pro­duint en la soci­e­tat. Però trobo una volta refle­xiva més sobre el docu­men­tal. Amb aire de qua­li­tat i fàrmacs de tec­no­lo­gia punta, amb trac­ta­ments con­tra tot mal i pro tot bé, els super­rics viuen en una altra galàxia, literària­ment par­lant, però sens dubte tenen pos­si­bi­li­tats que la seva galàxia par­ti­cu­lar sigui certa. Peretti recorda el film Ely­sium, però defuig l'anàlisi de l'impor­tant: què passa entre la resta? Què ha pas­sat a la terra men­tre els mul­ti­mi­li­o­na­ris cons­truïen el seu paradís par­ti­cu­lar?

ENTRE la resta s'està pro­duint la des­trucció de la classe social que ho aguanta tot, sac­se­jada per les dife­rents tendències ideològiques que s'han anat enco­ma­nant del man­tra sagrat que la igual­tat humana en dig­ni­tat i valor s'ha de trans­for­mar en la igua­lació de resul­tats; gua­nya la idea que les diferències (òbvies) entre per­so­nes són un greuge i que, per tant, s'han d'evi­tar la ini­ci­a­tiva pri­vada i el bene­fici perquè són pecats de supèrbia i avarícia. Va gua­nyant ter­reny la con­vicció que els mono­po­lis esta­tals són millor garan­tia de benes­tar que el lliure comerç i per tant des­a­pa­rei­xen les opor­tu­ni­tats de negoci, les idees d'empresa. La classe mit­jana es va fent prima, més prima, i es con­ti­nua pen­sant que gra­var amb molts impos­tos la “riquesa” d'aquesta classe mit­jana habi­li­tarà millor el camí per posar fi després als para­di­sos fis­cals, i tor­nar a tan­car nego­cis, men­tre els més crítics, els de la cua, ves­tei­xen saba­ti­lles de mul­ti­na­ci­o­nal. Ells també són mor­tals i no cri­ti­quen les fit­xes milionàries dels espor­tis­tes d'elit.

Però és just a l'inrevés: al final d'aquesta pel·lícula de ter­ror diri­gida per gurus politòlegs des dels escrip­to­ris i les cafe­te­ries, i on molta gent sem­bla dis­po­sada a fer el paper d'extra (perquè sols són extres, com Tru­man ho era en el seu show fins a tenir-ne consciència), al final acon­se­gui­rem el que desitjàvem pel que fa a l'altre gran pecat, que és l'enveja (que l'altre tam­poc tin­gui el que no tinc jo!), i és que una sola, empo­brida i enfu­ris­mada classe baixa campi arreu.

Per un extrem de l'esce­nari, men­tre pobres i un xic menys pobres es bara­llen a l'escena cen­tral, aixe­cant punys d'ale­gria banal per con­ques­tes con­tra els seus iguals, de pun­te­tes els mul­ti­mi­li­o­na­ris ja s'han esca­pat. Com han fet des de la nit dels temps. Un exem­ple recent el tenim en el bres­sol de la civi­lit­zació medi­terrània, avui la pobra, pobríssima, Grècia; l'altre, som capaços de cons­truir-lo nosal­tres d'aquí a no res. Ja sé que s'ho merei­xen els gover­nants, però ales­ho­res hauré de dir que també nosal­tres, perquè serem els babaus que tor­na­rem a mirar el dit en comp­tes de la lluna. Dos, tres, mil cops enso­pe­gant amb la mateixa pedra. Perquè des de la lluna se sap que, com deia el conte, “l'home feliç no duia camisa”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia