Opinió

Desclot

Voltes a la sènia

L'interrogatori al qual ahir va respondre el president de la Generalitat en la comissió d'investigació sobre frau fiscal va anar molt més enllà, del frau i la fiscalitat. Es va convertir en un examen a la trajectòria –o als suposats delictes– d'Artur Mas.
Un a un, els portaveus dels partits de l'oposició van desgranar les sospites i les especulacions habituals, en forma d'acusacions i de clares conviccions.
Tan legítimes com es vulgui, però ideològiques. Els uns més que els altres, el van considerar culpable al torn de preguntes sense esperar la resposta. El to, més elegant o més avinagrat, va anar pujant fins a arribar a l'autèntic deliri en mans del PP o de Ciutadans. Per a Alícia Sánchez-Camacho, per exemple, Artur Mas és Fumanxú. Quin sentit té interrogar Fumanxú? Nayland Smith no ho va fer mai... Què en va sortir, de tot això d'ahir? Res. Una línia de defensa més o menys sòlida i la reiteració d'arguments i declaracions que Mas ja ha fet en unes altres ocasions. La gent que ahir, abans de la compareixença, es pensava que Artur Mas amaga una enorme trama de corrupció van acabar pensant que Artur Mas amaga una enorme trama de corrupció. La gent que ahir, abans de la compareixença, es pensava que Artur Mas és un polític honrat van acabar pensant que Mas és un polític honrat. Els dirigents que tenen fama d'histriònics i devastadors la mantenen. I els que la tenen d'educats, també. Eleccions vénen, i es nota i es pateix. I res no canvia. I qui comissió passa, legislatura empeny.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.