Opinió

Tercera Guerra Mundial

La població civil és la que rep les tràgiques cuejades de la situació, quan és la que aporta més morts, a més dels desplaçats i les pèrdues materials incalculables

Després de les bom­bes que arra­sa­ren Hiros­hima i Naga­saki, que por­ta­ren a la ren­dició japo­nesa, la creença del “mai més” s'estengué arreu, cons­ci­ents que la pro­pera vegada, si es donava, aniríem al des­as­tre nuclear. Més de mig Europa vivia entre runes i la costa oest del Pacífic estava massa tenyida de sang. S'havia d'apren­dre la lliçó, tot i que el món no estava gens paci­fi­cat. Albert Ein­stein adver­tia: “No sé amb qui­nes armes es dis­pu­tarà la Ter­cera Guerra Mun­dial, però si té lloc, la Quarta Guerra Mun­dial es farà amb pedres i fones.” La guerra freda era a la can­to­nada.

El com­promís imme­diat era recons­truir, pot­ser fins i tot avançar en la soci­e­tat del benes­tar, tot i que els pro­ces­sos de des­co­lo­nit­zació tru­ca­ven a la porta. Un acord mai sig­nat dei­xava barra lliure als con­flic­tes regi­o­nals, a les guer­res caso­la­nes, a les bata­lles de clans, però lluny de les mans de qui podia prémer el botó ver­mell. Amb tot, alguns con­flic­tes es des­con­tro­la­ren i no fou gens fàcil acon­se­guir redreçar-los; Corea, Cuba, el Viet­nam o l'Iran mar­ca­ren punts d'inflexió prou pre­o­cu­pants, només apai­va­gats en el dar­rer minut. L'equi­li­bri era raó de super­vivència.

Pre­ci­sa­ment, quan com­me­moràvem el cen­te­nari de l'esclat de la Pri­mera Guerra Mun­dial, l'inven­tari de greu­ges anuncià que estàvem immer­sos en la gene­ra­lit­zació del con­flicte, quan les hos­ti­li­tats regi­o­nals tra­ves­sa­ven les pròpies fron­te­res. En un món glo­ba­lit­zat, hi ha con­ne­xi­ons fàcils de tre­nar, siguin de sim­ple poder o tin­guin com­po­nents ideològics. És sen­zill asso­ciar Nigèria amb Síria o l'Afga­nis­tan, cre­ant exèrcits irre­gu­lars o apos­tant per for­mes de ter­ro­risme. Tal­ment en uns enfron­ta­ments dife­rents, on no són necessàries trin­xe­res ni camps de bata­lla i en els quals no cal res­pec­tar els cínica­ment acords inter­na­ci­o­nals de com­por­ta­ment huma­ni­tari.

Sense Con­venció de Gine­bra i en terra abo­nada, Abu­baker al Bag­dadi orga­nitzà un fana­tit­zat exèrcit islàmic pen­sant en la cre­ació d'Estat Islàmic (EI o ISIS) a l'Ori­ent Mitjà. Aquest no és un terme menor, quan Bag­dadi parla del nou cali­fat i arti­cula un exèrcit giha­dista amb caràcter de milícia regu­lar, que es pre­o­cupa de la con­questa de cen­tres estratègics, com els camps petro­li­ers o el con­trol de les aigües dels embas­sa­ments, por­tant al cap la con­so­li­dació del nou estat, si bé cau en la bar­ra­bas­sada de la neteja ètnica o ideològica i dóna sor­tida al ter­ror com a forma de con­so­li­dació de l'isla­misme sun­nita. Un procés ambiciós que intro­du­eix ele­ments molt peri­llo­sos en l'esca­quer geo­polític mun­dial.

a part d'això, el con­flicte d'Ucraïna porta el con­flicte a Europa, en enfron­ta­ments que han dei­xat de ser locals, en Donetsk o Lugansk, per deses­ta­bi­lit­zar l'àmplia regió on es tro­ben l'est i l'oest euro­peus. Un dese­qui­li­bri d'impre­vi­si­bles con­seqüències que pot enfron­tar l'àrea d'influència russa amb la Unió Euro­pea i el gen­darme ame­ricà.

En aquest con­text, l'atemp­tat de Char­lie Hebdo, al cen­tre de l'ano­me­nada civi­lit­zació occi­den­tal, no és gens gratuït i s'ha de posar en el mapa de les incer­te­ses futu­res, quan la història demos­tra que els fets ter­ro­ris­tes poden ser les espo­le­tes que fan dis­pa­rar els enfron­ta­ments de llarg abast. I, més que mai, la població civil és la que rep les tràgiques cue­ja­des de la situ­ació, quan és la que aporta més morts, a més dels des­plaçats i les pèrdues mate­ri­als incal­cu­la­bles.

Veus asse­nya­des, entre elles la del papa Fran­cesc, adver­tei­xen del perill de la Ter­cera Guerra Mun­dial i es recorda la crònica de fa cent anys, quan molta gent pen­sava que una gran guerra era impos­si­ble i de cop es van des­fer­mar tots els dimo­nis. El futur és incert i, ara i aquí, cal acti­var tots els com­pro­mi­sos paci­fis­tes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia