Secrets d'estat?

Aquesta setmana el PP ha tornat a vetar l'entrada del grup mixt a la comissió de Secrets Oficials del Congrés. El motiu? Alfred Bosch, el diputat escollit pel grup mixt per formar part d'aquesta comissió, no és prou “lleial” a l'Estat, segons va dir el portaveu del PP. Que no és prou espanyol, vaja.

Que en un Parlament hi hagi diputats que tinguin més drets que altres hauria de fer envermellir qualsevol demòcrata. En una democràcia representativa els diputats representen els ciutadans i, en conseqüència, discriminar-ne uns quants és discriminar automàticament tots aquells ciutadans a qui representen. Però això no és cap novetat; fa anys que els catalans sabem que mantenim un Estat que, no només no ens respecta, sinó que treballa en contra nostra. Assumit això, el veto del PP encara planteja un gran dubte: com és que actualment existeix una comissió de Secrets al Congrés espanyol? En teoria els secrets que s'hi tracten, com ara el pressupost dels serveis de seguretat de l'Estat, és informació institucional i, per tant, informació pública. Però és que, a més, fa pocs mesos va entrar en vigor la Ley de Transparencia presentada amb bombo i platerets pel govern de Rajoy que havia de
suposar l'inici de tota una nova era en la relació entre les institucions i la ciutadania. El contrasentit és majúscul: aproven una llei de transparència però mantenen la comissió de secrets i, per postres, hi veten l'entrada als diputats que no els cauen bé.

Per la mateixa estratègia que van aprovar la llei de transparència –un rentat de cara per semblar més demòcrates– també podrien haver acceptat el diputat d'ERC a la comissió de Secrets; al cap i a la fi els diferents portaveus dels grups corren a filtrar aquests “secrets” als mitjans en temps rècord. Ah! Per sort, els catalans hi tindrem un representant: l'honorable Josep Antoni Duran i Lleida. Pel que es veu, ell sí que deu ser de fiar.