La sort de viure al paradís, malgrat tot

Seria molt trist que després de llegir les informacions que integren avui aquesta secció (bombers voluntaris que pleguen fastiguejats, associacions sense ànim de lucre ofegades per nous impostos, discapacitats que no arriben a cobrar mai les ajudes, pobres que no poden pagar ni llum ni medicaments...) algú arribés a la conclusió que el millor que li podria passar és fugir d'aquest infern per la via ràpida i engrossir les estadístiques de morts violentes a Catalunya (56 el 2014). Perquè és una evidència que l'infern existeix, però encara que sembli mentida no es diu Catalunya. Qui no s'ho cregui que viatgi a Caracas, on cada dia es retiren dels carrers catorze cadàvers de víctimes d'assassinat. En plena crisi, sí, però el paradís és a casa.