El maragallisme i Barcelona

La reflexió de l'exso­ci­a­lista Jordi Martí en l'entre­vista d'avui sobre les pro­pe­res elec­ci­ons a Bar­ce­lona fa pen­sar. Segons ell, l'elec­to­rat de la capi­tal és mara­ga­llista. Qui aixe­qui la ban­dera del mara­ga­llisme entès com a pro­jecte inte­gral per a la ciu­tat serà el gua­nya­dor. Sens dubte, allò millor del mara­ga­llisme però també del pujo­lisme és un dis­curs propi, pen­sat, una teo­ria política ela­bo­rada per ells matei­xos sobre la ciu­tat o sobre el país, sobre el govern i la gestió pública. De moment, són encara molt lluny del dis­curs per­so­nal, carismàtic, les pro­cla­mes d'inde­pendència, justícia social, ciu­tat intel·ligent, ètica o trans­parència que fan seves, gai­rebé totes, tots els can­di­dats. De moment, cap Mara­gall en l'horitzó.