Duran

No és nou que CDC i UDC votin de manera dife­rent al Congrés dels Dipu­tats. Tam­poc no ho és que, a vega­des, aire­gin les seves diferències a la vista de tot­hom, com passa en els matri­mo­nis mal avin­guts. Però també és cert que, fins ara, mal­grat l'evi­dent manca de química en la pare­lla, tots sabíem que per impor­tant que fos la dis­puta ni el pare ni la mare aban­do­na­rien mai el domi­cili con­ju­gal.

Actu­al­ment, però, les coses han can­viat. Amb un procés sobi­ra­nista que ja s'ha endut per­so­nat­ges tan sig­ni­fi­ca­tius com Jordi Pujol, el rei Joan Car­les o, en menor mesura, Pere Navarro, una petita con­trovèrsia pot esde­ve­nir l'excusa per­fecta per començar a redac­tar els papers del divorci. Això és el que ha pas­sat amb la votació de la pro­po­sició de llei con­tra el ter­ro­risme giha­dista,

Ara bé, tot aquest embo­lic ha ama­gat la dada clau: l'objecte de la votació. Reca­pi­tu­lem: PP i PSOE, tots dos en hores bai­xes, es tre­uen de la màniga un gran acord con­tra el ter­ro­risme. Duran Lleida, fidel a la vella política que repre­senta, pacta amb el PP el vot favo­ra­ble de CiU a una llei inútil, tri­vial i des­ti­nada només al lluïment de Rajoy. La cúpula de CDC, enfa­dada amb Duran per temes que res tenen a veure amb aquesta llei, fa marxa enrere i ordena als seus dipu­tats l'abs­tenció, cosa que fa explo­tar Duran i la resta de diri­gents d'UDC. La gran pre­gunta és: quina neces­si­tat tenia una CiU sense cap influència a Madrid –en un moment de for­tes ten­si­ons i amb una que­re­lla con­tra tres mem­bres del govern català pel 9-N– de donar suport a aquesta llei? Hi podia haver algun altre vot que no fos el no més rotund a un paquet de mesu­res que, amb intenció, inclo­uen dins del delicte de ter­ro­risme “la sub­versió de l'ordre cons­ti­tu­ci­o­nal”? No calia una opo­sició clara i evi­dent a una tipi­fi­cació que fàcil­ment (tots ens conei­xem) pot ser uti­lit­zada per cas­ti­gar l'inde­pen­den­tisme o els movi­ments soci­als? Vella política. Trista política.