El malentès i l'error

El comitè executiu de Convergència i Unió va trigar ahir poc més d'una hora per decidir que la darrera crisi havia estat conseqüència d'un “malentès”, en expressió de Lluís Coromines, o d'un “error d'interpretació”, en paraules de Ramon Espadaler. Com ha passat sempre en els enfrontaments entre els dos socis, la sang no ha arribat al riu després de les primeres escaramusses. Ningú ha volgut passar de les armes blanques a les de foc. Però aquesta vegada, vulguin reconèixer-ho o no, tot no és igual. Ara hi ha nous elements sobre les velles trifulgues. La gran pregunta, la que es fan els uns i els altres, afecta la continuïtat de Josep Antoni Duran i Lleida. Si el president del comitè de govern d'Unió es retira, com ha insinuat una vegada i una altra, els dos partits es poden entendre per encarrilar una estratègia conjunta abans i després del 27 de setembre. Encara que Convergència es declari obertament independentista i Unió es resigni a ser-ho si no arriba una proposta del govern espanyol. Els dos partits poden continuar encaixant, amb aquests matisos importants que els separen, perquè no tenen un altre remei. Perquè ningú vol més fragmentacions i divisions. Ningú, tret de Duran. El líder d'Unió s'ha constituït en la gran discrepància. D'ell dependrà el futur immediat. Si Duran i Lleida no se'n va, Convergència i Unió no podran continuar junts. El primer que n'és conscient és ell mateix. Però Duran insisteix a mantenir la incògnita i l'agonia. El malentès i l'error s'allarguen.