Opinió

Els catàlegs de paisatge

El paisatge no és un valor fossilitzat en el temps i en l'espai, sinó un valor actiu del canvi social, del progrés i de la modernització

El 20 d'octu­bre farà quinze anys de la solemne sig­na­tura, al Palazzo Vecc­hio de Florència, del Con­veni Euro­peu del Pai­satge pro­mo­gut pel Con­sell d'Europa. Dos mesos més tard, el Par­la­ment de Cata­lu­nya va pren­dre l'acord per una­ni­mi­tat de subs­criure l'esmen­tat con­veni.

La con­seqüència directa d'aquell acord par­la­men­tari fou l'apro­vació de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de pro­tecció, gestió i orde­nació del pai­satge, i d'aquesta llei se'n va des­pren­dre, imme­di­a­ta­ment, la cre­ació de l'Obser­va­tori del Pai­satge, i la defi­nició de les prin­ci­pals eines per al desen­vo­lu­pa­ment de polítiques acti­ves i pràcti­ques, con­cre­ta­des en els catàlegs, les direc­trius i les car­tes de pai­satge, i el fons per a la pro­tecció, gestió i orde­nació del pai­satge.

Em vull con­cen­trar en els catàlegs del pai­satge de Cata­lu­nya, que es va encar­re­gar d'ela­bo­rar, en col·labo­ració amb les uni­ver­si­tats de Cata­lu­nya, l'Obser­va­tori del Pai­satge. L'objec­tiu bàsic d'aquests catàlegs és defi­nir les direc­trius que, en matèria de pai­satge, havien d'incor­po­rar els plans ter­ri­to­ri­als par­ci­als de Cata­lu­nya com a nor­ma­tiva específica. Així doncs, s'han ela­bo­rat set catàlegs de pai­satge que cor­res­po­nen als set ter­ri­to­ris dels set plans ter­ri­to­ri­als: Alt Piri­neu i Aran, Ter­res de Lleida, Ter­res de l'Ebre, Camp de Tar­ra­gona, Regió Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona, Comar­ques Giro­ni­nes i Comar­ques Cen­trals.

Pràcti­ca­ment tots apro­vats, de moment se n'han publi­cat qua­tre, (Lleida, Tar­ra­gona, Ebre i Girona) i d'aquesta manera es posa a dis­po­sició de tot­hom un mate­rial molt ric que aborda l'anàlisi i la defi­nició de les uni­tats de pai­satge per a cada ter­ri­tori, n'ana­litza tant els aspec­tes gene­rals com els sin­gu­lars, esta­bleix aquells pai­sat­ges que merei­xen una atenció espe­cial i pro­posa objec­tius de qua­li­tat pai­satgística, tot deter­mi­nant els cri­te­ris i les acci­ons que són necessàries per asso­lir i man­te­nir aquesta qua­li­tat.

El mapa de les 135 uni­tats de pai­satge de Cata­lu­nya, que s'incor­pora a tots els catàlegs i que n'és un fruit directe, esdevé, així, una peça molt sin­gu­lar que ens mos­tra l'enorme riquesa dels pai­sat­ges de Cata­lu­nya i els intenta sin­gu­la­rit­zar i iden­ti­fi­car en uni­tats per unes carac­terísti­ques mor­fològiques, ter­ri­to­ri­als i soci­als comu­nes i d'una certa homo­geneïtat. Del Delta al cap de Creus, dels Ports als Aspres, del Mont­sec a l'Alta Gar­rotxa, dels Cos­ters de la Segarra als Ter­ra­prims, de les capçale­res del Llo­bre­gat a l'Alt Ter, de Lavansa a Mont­ser­rat, de la Conca Salina al Gar­raf, del Cadí al Mont­seny, del delta del Llo­bre­gat a l'Horta de Pinyana... i, així, fins a 135 uni­tats que, pels noms que hem esmen­tat, ja ens apor­ten alguna idea del con­cepte bàsic que les defi­neix.

Tots els pai­sat­ges, totes les uni­tats tenen valors diver­sos que s'ori­gi­nen en la seva rea­li­tat física, en la inter­venció humana, en el seu alt grau d'antro­pit­zació, i res­po­nen a valors natu­rals, estètics, històrics, pro­duc­tius, d'ús social, espi­ri­tu­als o simbòlics.

Natu­ral­ment, els tre­balls dels catàlegs no pre­te­nen pas cap­tu­rar i immo­bi­lit­zar els pai­sat­ges de Cata­lu­nya sot­me­sos, jus­ta­ment, a unes dinàmiques de canvi molt acti­ves. El valor dels pai­sat­ges rau en la seva doble capa­ci­tat, de per­manència i de canvi, de con­so­li­dació i d'adap­tació, però, sobre­tot, en la capa­ci­tat de no mal­me­tre, en les dinàmiques de canvi, els valors essen­ci­als que es per­ce­ben com a per­ma­nents i que es dibui­xen a par­tir d'uns refe­rents en el pai­satge, els quals hau­rien de roman­dre sense can­vis per impe­dir que es des­virtuïn els per­fils iden­ti­fi­ca­bles del pai­satge de Cata­lu­nya.

El pai­satge es pre­senta com un patri­moni i se'n busca el gaudi de manera col·lec­tiva i com­par­tida. La mutació demogràfica i ter­ri­to­rial que està expe­ri­men­tant el nos­tre país ha d'esde­ve­nir sense alte­rar aquells com­po­nents bàsics que els ator­guen, jus­ta­ment, caire patri­mo­nial. Orde­nació, res­ti­tució, inter­venció són, així, polítiques plau­si­bles sobre el pai­satge, que no és un valor fos­si­lit­zat en el temps i en l'espai, sinó un valor actiu del canvi social, del progrés i de la moder­nit­zació.

Els catàlegs de pai­satge són peces d'una política basada en la con­tinuïtat ins­ti­tu­ci­o­nal i fona­ments sòlids de les estruc­tu­res d'estat tan­gi­bles que recla­mem i podem cons­truir sense que ningú no hi pugui posar cap impe­di­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia