Creïble

Les coses no cal que passin, només cal que tinguin versemblança. Als mitjans de comunicació, on amb el nostre relat acabem construint una realitat paral·lela, en sabem força, d'això. I a la política, també. No cal que la carretera estigui acabada, cal que hi hagi càmeres i fotògrafs al moment de tallar la cinta. La pregunta per la veritat ve d'antic. Ho deia Plató: “El més savi entre vosaltres, oh homes, és aquell com Sòcrates, que sap que quant a saviesa no val res.” En la seva apologia de Sòcrates, Plató va reproduir els discursos del seu mestre, o per contra compongué una obra de lliure creació? L'enginy de l'engany és arreu, i de fa segles. Quanta veritat necessita l'home? Es pregunta Rüdiger Safranski. I respon: les grans veritats ajuden l'home, però també poden dur al dogmatisme i al totalitarisme. I Eduardo de Filippo, feliçment de nou entre nosaltres, gràcies a Lluís Homar, ara al TNC a L'Art de la Comèdia ens posa a prova en l'exercici de saber on és la veritat. Un inquietant homenatge a Pirandello on no acabem de saber si el metge, el mossèn, la mestra, el farmacèutic o la parella de rústics ho són de debò o són els actors d'una companyia amb problemes econòmics, que dirigeix Oreste Campese, alter ego del gran Eduardo. Tots desfilen davant del nou prefecte provincial, el paper de Joan Carreras, que uns minuts abans qüestionava el sentit social del teatre. Gairebé com el ministre de l'IVA cultural. La conclusió és que tot el que passa damunt l'escenari és cert, al marge de l'autèntica identitat dels éssers. De Filippo hauria de ser teatre obligatori, com deia Karl Valentin. Però és que la coincident cerca de la veritat duu a l'Espai Lliure Joc de miralls, d'Annie Baker, que també planteja un exercici metateatral, on fa caure les màscares per descobrir quines persones hi ha rere la interpretació. Teràpia d'altíssim nivell teatral que ens manté viu el neguit de la veritat, aquesta que no és creïble. Ja ho deia Mourinho, que a Catalunya ens agrada el teatre, i ja ho deia en el sentit de fer comèdia, de falsejar la realitat. Deu ser del temps que fa que busquem la veritat.