Opinió

Cat escaldat, aigua tèbia tem

Foment un altre cop

El Minis­teri de Foment ens té molt acos­tu­mats a fer fal­ses pro­me­ses. L'abril del 2014, la minis­tra Ana Pas­tor; el con­se­ller de Ter­ri­tori, Santi Vila, i el pre­si­dent de l'auto­ri­tat portuària de Bar­ce­lona, Sixte Cam­bra, es reu­nien per acon­se­guir que Madrid complís, d'una vegada per totes, el com­promís ja adqui­rit que aca­ba­ria els acces­sos via­ris i fer­ro­vi­a­ris als nous molls del port ampliat.

Els enllaços fer­ro­vi­a­ris són essen­ci­als per a l'expor­tació a Europa de les mer­ca­de­ries que arri­ben a Bar­ce­lona. La minis­tra Pas­tor va dir, aquell llunyà abril de l'any pas­sat, que les obres sor­ti­rien a con­curs a finals d'any. Se suposa que els seus inter­lo­cu­tors se la van creure, tot i que el tren havia d'arri­bar el 1994...

El 10 de febrer d'aquest 2015, Sixte Cam­bra es quei­xava a Cata­lu­nya Ràdio que a dia d'avui les obres no s'han lici­tat. Des d'Adif addu­ei­xen pro­ble­mes jurídics i tècnics, perquè l'empresa espa­nyola ha de com­par­tir el traçat de la via amb els Fer­ro­car­rils de la Gene­ra­li­tat.

Ara, els repre­sen­tants del Minis­teri de Foment afir­men que en les pròximes set­ma­nes s'acon­se­guirà resol­dre els pro­ble­mes juri­di­cotècnics.

Qüestió de fe i de lle­ial­tat ins­ti­tu­ci­o­nal, que a Madrid inter­pre­ten a l'estil del car­de­nal Ric­he­lieu, que deia:

“La lle­ial­tat és sim­ple­ment una qüestió de dates.”

Units en la des­ti­nació (aèria)

Hi ha cer­tes infra­es­truc­tu­res bàsiques que el govern espa­nyol reté sota el seu poder. L'Estat no està dis­po­sat a cedir ni un pam de la seva sobi­ra­nia en àrees que con­si­dera estratègiques, com ara els aero­ports.

En temps de governs soci­a­lis­tes a Madrid i després de la mobi­lit­zació d'empre­sa­ris i soci­e­tat civil a Cata­lu­nya, sem­blava pos­si­ble una entesa que per­metés que la Gene­ra­li­tat par­ti­cipés de la gestió aero­portuària del Prat. De fet, així ens ho van pro­me­tre. Un cop més, pro­me­ses fal­ses. Ente­ses ine­xis­tents.

La minis­tra Ana Pas­tor ha dit aquests últims dies, coin­ci­dint amb la sor­tida a la borsa d'Aena que “men­tre governi el PP no per­me­trem que ningú tren­qui la xarxa d'aero­ports”. Traduït: l'aero­port del Prat no es libe­ra­lit­zarà tal com volia, i li havien promès, al govern català.

El motiu que argu­menta el govern espa­nyol no és pas d'eficiència en la gestió del ser­vei. Ana Pas­tor des­patxa la qüestió dient que “els aero­ports són patri­moni de tots els espa­nyols”.

Hi ha un acu­dit molt nos­trat que resu­meix com Espa­nya entén la “diguem-ne” pro­pi­e­tat de les coses:

“Allò què és meu és meu, i el que és teu... també.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.