Un malabarista d'idees

Des de molt jovenet, quan els espectacles de malabarisme s'exhibien en circs, teatres, revistes i actuacions als carrers i places dels pobles, que he sentit admiració per les figures i respecte pels que portaven el seu art als escenaris de la vida: els carrers. En les bones èpoques del Paral·lel de Barcelona, va desfilar pel mateix el bo i millor dels artistes. Els catalans baixàvem a Barcelona per gaudir dels espectacles.

Actualment, hom baixa poc a la ciutat. D'altra banda, la major part d'aquesta faceta artística ha desaparegut. Fa uns anys, aparegué a Barcelona un destacat artista del malabarisme parlat i ben aviat es repartiren les seves actuacions amb Madrid. Oriünd d'Aragó, es titulà advocat a Lleida i arrelà a Barcelona. Diputat, d'iniciativa pròpia féu forat en una especialitat en què hi ha hagut grans figures històriques. Maximilien Robespierre, el qual intervingué a França intrigant a ambdues bandes en el pas de monarquia a república; fou guillotinat públicament a París, el 1794. El florentí Nicolau Maquiavel, que, al servei dels Mèdici, deixà per a la història una mena de novel·la negra increïble; morí oblidat en un racó, el 1527. És de destacar Grigori Rasputín, rus, curandero dels tsars, amb els quals començà amb intrigues familiars a què seguiren intrigues polítiques i militars; morí assassinat el 1916 a palau per nobles de la família imperial mateixa i deixà literatura de les seves enrevessades intrigues. Dels seguidors, es pot dir que gairebé tots els que ho han provat venen cacauets torrats als vestíbuls dels teatres. El nostre artista envalentit pels èxits, reforçats els coneixements i segur de si mateix, aterrà a Madrid, on s'endinsà ràpidament en l'atrevida especialitat del malabarisme polític.

La seva pràctica requereix una intel·ligència desenvolupada, una preparació política de nivell, un coneixement aprofundit de les interioritats dels partits i, fins on és possible, les versions dels safarejos parlamentaris, governatius i presidencials. És molt important tenir un bon tarannà i parlar amb lleugeresa del que sigui, sense ensenyar les cartes. Els últims temps ha perfeccionat acrobàcies que practica per mantenir la forma. L'últim en què ha posat cullerada, el distanciament entre dos partits en coalició, la solució dels quals semblava impossible per l'actitud pètria de les dues parts, en una sola sessió —es desconeix quina tècnica verbal emprà—, ho deixà solucionat, que no vol dir curat. Parla metrallant i, tot seguit, ajuda a recollir els ferits; arxiva les idees de què després fabrica munició i, sota l'ampla ratlla del seu pentinat, es diverteix pels colzes. En conjunt, el seu treball és sorprenent i divertit. Fomenta un problema d'opinió fins al limit i, en trepitjar zona de perill, com els toreros, fa un quiebro de rodillas i surt de la faena mandando.

En conjunt, el seu treball no és excessivament profitós —fomentar problemes per després poder solucionar-los—, però és sorprenent i divertit. Les esgotadores intrigues parlamentàries l'estimulen. El nostre home, després de l'exposat i més, queda clar, és exemplar únic!