La columna
Confluència
Els partits a l'esquerra del PSC treballen per anar units a les municipals. I Sabadell n'és l'excepció
A tres mesos de les eleccions municipals del 24 de maig, els partits a l'esquerra del PSC esgoten les darreres possibilitats de crear coalicions que els permetin aconseguir uns bons resultats. L'experiència de Barcelona en Comú, amb Guanyem i Podem però també amb ICV i EUiA, semblava el camí a seguir. Però hi ha hagut de tot. La fórmula de Barcelona es podria exportar, en nom o en forma, a altres ciutats de l'àrea metropolitana. Terrassa és on sembla més tancat amb l'absència, com a Barcelona, de la CUP, i amb un Podem que encara té dubtes. El fet que Guanyem hagi imposat, des de Barcelona, algun candidat, va fer dubtar algun dels seus integrants, EUiA, però sembla que la situació s'ha reconduït. Com a la resta de l'àrea metropolitana –i en menor mesura a la resta del país– tot sembla indicar que els ajuntaments catalans patiran una fragmentació important. Només el fet que en moltes d'aquestes ciutats ERC no aconseguís representació ara fa quatre anys i la més que probable entrada de Ciutadans i la CUP així ho indiquen. Esquerra tampoc és aliena a les coalicions, ja que també treballa per aconseguir candidatures conjuntes amb MES, els escindits del PSC, i SI en les poblacions on encara existeix.
En aquest context és normal que hi hagi acords com els de les plataformes ciutadanes de Badalona i sobta el que està passant a Sabadell. La cocapital del Vallès Occidental va ser l'epicentre del cas Mercuri. I, tot i que encara no hi ha sentències, és obvi que el partit més perjudicat ha estat un PSC que dominava completament Manuel Bustos. Vaja, a la crisi nacional, els socialistes hi sumaven la local. I, tot i així, sembla que els partits que se situen a la seva esquerra li donaran aire i no l'atacaran units. És, si més no, una situació que costa d'entendre ja que seria l'ocasió més clara de desallotjar el PSC del poder. O potser no tant, ja que la política local viu, i molt, dels feelings personals. I és evident que el cas Mercuri i l'estil Bustos han fet tant de mal que han malmès, fins i tot, alguns dels ponts històrics entre els partits d'esquerres sabadellencs.
