El bipartidisme ens ofereix un darrer espectacle decadent, d'orquestra del Titanic, un últim debat sobre el mal estat d'Espanya, un exercici estèril basat en la política de l'y tú más en què Mariano Rajoy encara es remunta al zapaterisme –en l'últim any de mandat– per atacar un Pedro Sánchez que intenta evitar ser més efímer que el que queda de legislatura. El president ve a dir que España va prou bien i etziba a Sánchez un “me'l prenc bastant més seriosament que els seus; ha estat patètic”. Certament, ni el PSOE es pren seriosament Sánchez ni ningú es pot prendre seriosament un Rajoy que gosa dir que l'Estat “ha sortit del malson” de la crisi. Per dir-ho a la seva manera: tot patètic, salvo algunas cosas.