Vidal

En aquest estat monàrquic en què ens ha tocat viure el pre­si­dent del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal pot ser mili­tant d'un par­tit polític –i actuar com a tal–
i no passa res. Fins i tot, per fer més sur­re­a­lista la qüestió, aquesta notícia es pot haver fet pública arran de les inves­ti­ga­ci­ons del cas Bárce­nas, que com tots vostès saben és aquell senyor que omplia de sobres les but­xa­ques dels nobles mem­bres del Par­tit Popu­lar.

En aquest estat monàrquic en què ens ha tocat viure hi pot haver un pre­si­dent del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal amb una evi­dent cata­la­nofòbia. Un home que, fins i tot, és capaç d'escriure les seves tírries en les pàgines d'un lli­bre, el pres­cin­di­ble Parva memo­ria. I després, ser el jutge que deci­deixi sobre coses que afec­ten, i molt, aquesta
col·lec­ti­vi­tat que detesta.

En aquest estat monàrquic en què ens ha tocat viure, hi pot haver un pre­si­dent del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal que, en la seva joven­tut, hagi fet miques en públic un exem­plar de... la Cons­ti­tució. És clar que lla­vors no mili­tava al PP, sinó a Fuerza Nueva. Més o menys com José María Aznar, que per aque­lles dates mos­trava les seves sim­pa­ties amb el falan­gisme des de les pàgines de La Nueva Rioja.

Tot això (i molt més, no es pen­sin) pot pas­sar en aquest estat monàrquic en què ens ha tocat viure. Per exem­ple, que el ple del Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial sus­pen­gui durant tres anys el jutge San­ti­ago Vidal. El seu delicte? Haver fet, en hores d'esbarjo i en exer­cici de la lli­ber­tat d'expressió, un pro­jecte de cons­ti­tució cata­lana.

En aquest estat monàrquic del qual hauríem de mar­xar com més aviat millor, La sepa­ració de poders és el títol d'una pel·lícula en blanc i negre pro­ta­go­nit­zada per Paco Martínez Soria. I a l'edició d'ahir de Gran Her­mano l'eli­mi­nat de la set­mana ha estat Mon­tes­quieu. Es que­den a la casa Belén Este­ban, Cañita Brava i Paquirrín.