Els nostres sots

El Sot dels Canyers és un barri deprimit de Sant Feliu de Guíxols. Un grup d'allò que tan reveladorament s'anomenava cases barates, que va acollir l'emigració dels anys seixanta i que ara, víctima del trist envelliment que sempre afecta la casa dels pobres, acull la immigració africana arribada en la darrera gran onada. S'havia anomenat grup Francisco Franco i encara que se li hagi canviat el nom, segueix evocant-nos unes quantes herències glorioses, també urbanístiques. Fa uns mesos, els Mossos hi van detenir bona part dels membres d'una temible banda de lladres violents i aquesta setmana, la Guàrdia Civil ha detingut un jove a qui s'acusa de formar part d'una xarxa de reclutament gihadista. La família i l'entorn estan sorpresos. Diuen que és un jove discret i estudiós, dels que eviten els conflictes, i els que ho contemplem des d'una certa distància o no sabem què pensar o pensem inevitablement atrapats en la teranyina dels propis prejudicis. Jo sóc dels que més aviat m'imagino Fernández Díaz caçant mosques a canonades i desencadenant croades per donar sentit a la seva torturada vida pública i privada i, no obstant això, no es pot negar que una part dels nostres joves musulmans senten una certa fascinació per aquesta versió delirant i degradada de l'Islam que és Estat Islàmic, o que era Al-Qaida. Els hem vist exterminant innocents perquè no comparteixen confessió, decapitar, crucificar o cremar els adversaris o vendre dones com a esclaves. Semblen sorgits de les més obscures tenebres de la història per encarnar el mal absolut, però aconsegueixen que joves musulmans europeus abandonin casa i família per unir-s'hi, o que noies jovenetes i innocents renunciïn a les lluminoses possibilitats de l'emancipació femenina occidental per abraçar la més trista de les submissions. A l'estil, per cert, de la protagonista de l'anguniosa Ombres d'en Grey. Ens espanta, i ens costa d'entendre i és quasi natural convertir-los en l'enemic a combatre. Quan ocupen les pantalles, a la nostra societat li puja l'ànima de falcó i se'ns estarrufen els partidaris dels bombardejos i les invasions; els que mai reconeixeran que és precisament la pràctica d'aquestes polítiques durant les dues darreres dècades el que explica la situació actual. I augmenten els partidaris de negar pluralitats i reprimir a la manera de l'estat d'Israel, com si justament no fos aquesta una de les raons que els justifica. L'altra és la hipocresia, les grapes d'occident arreu defensant dubtosos interessos econòmics i geopolítics i donant suport a tiranies i fent i animant guerres. I també els nostres propis fracassos. La integració, sí, però també les desigualtats. Qui té problemes per forjar la identitat i ocupa els marges de la societat i té escasses expectatives i se sent rebutjat i cova l'odi i la frustració, és molt més fàcil d'enlluernar amb miratges de glòria i heroïcitat, encara que siguin tèrbols i sanguinaris. Des del Sot dels Canyers i la resta de sots emocionals o econòmics, no només no és fàcil d'esgrimir la superioritat del nostre model, sinó que la perspectiva sobre el món és tota una altra.