No tenim por

L'Evan­geli de Lluc pre­senta, amb la paràbola del bon sama­rità, una recepta útil per a la vida, siguin qui­nes siguin les nos­tres cre­en­ces: “Estima els altres com a tu mateix.” És con­ve­ni­ent esti­mar els altres i, per fer-ho bé, cal començar per esti­mar-se un mateix. Ara que la injustícia ha con­ver­tit San­ti­ago Vidal en un dels cata­lans més cone­guts i segu­ra­ment també més esti­mats, m'agrada recor­dar quan i com el vaig conèixer, i com va ser que el vaig cata­lo­gar com una per­sona que estima. Quan el peri­o­dista Pere Mas conduïa El matí de Cata­lu­nya Ràdio vaig tenir la sort de coin­ci­dir amb en San­ti­ago i amb el cui­ner i escrip­tor Pius Ali­bek. En el record veig tres homes, amb pro­fes­si­ons ben dife­rents, que tenien en comú la cerca de la feli­ci­tat dels altres. En Pere bus­cava en les seves tertúlies com­bi­nar infor­mació i cul­tura, ente­ses en el sen­tit més ample pos­si­ble; en Pius ho acon­se­guia pre­pa­rant bons men­jars alhora que ens expli­cava què sig­ni­fica ser un català ori­gi­nari de la Meso­potàmia, i en San­ti­ago ho feia tre­ba­llant en favor de la justícia, o el que és el mateix, com­ba­tent les injustícies. Avui, tots ens esti­mem el jutge Vidal una mica més que ahir. Som molts els que expres­sem la nos­tra ferma volun­tat de fer front als atacs que un estat impropi fa a la lli­ber­tat i a la democràcia. Con­ti­nuem cer­cant la feli­ci­tat i ens sen­tim forts. No tenim por. Gràcies, jutge Vidal!